dimarts, 29 d’abril de 2014

SANTA MARIA DE PALAU DE CERDANYA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

En el nostre peregrinar, d’església en església, seguint les dades del fulletó de Via Romànica, visitàvem el poble de Palau de Cerdanya i la seva església sota l’advocació de Santa Maria. 

El poble de Palau de Cerdanya, (448 h.2009;1.246 m), agrupa tota la població del terme. És a la plana, a la dreta de la Llavanera i a ponent d’Osseja, de la qual dista un quilòmetre. El 982 està citat com a Palatium.  

 
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera. 

El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent; aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola. 

El indicis més remots d’ocupació del terme daten del segle I aC i són ibèrics. Després ja no en sabem res fins al s. IX, quan l’abadia de Cuixà era propietària d’un alou. Des del segle XIV fins a la Revolució Francesa, la senyoria fou posseïda per la comunitat de preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent i del cantó i rodalia de Sallagosa. 


L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030. En el seu interior conserva un notable retaule de Jaume Serra, la Mare de Déu de la Llet, d’inspiració italiana, i un retaule, a l’altar major, procedent de Bell-lloc (segle XVII). 

De l’antiga església, ja desapareguda, prové una pica baptismal esculpida d’època romànica que es conserva a l’actual temple. De la peça cal remarcar l’escena del baptisme per immersió dins d’una pica de la qual surt el cap d’un adult, el sacerdot porta una alba amb un seguit de plecs i sembla tenir a les mans un vas destinat a recollir l’aigua; davant un escolà porta una creu. Veiem una fotografia treta del fulletó d'internet de Via Romànica.

 
Pràcticament al costat de l’església a l’entrada de una casa trobem una placa dedicada a Matíes Delcor (Palau de Cerdanya 1919, Perpinyà 1992). Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem. Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa. Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler. Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art (1970) i Estudis històrics sobre la Cerdanya (1977). 

I al final de la placa una poesia, en el nostre estimat idioma, que ens crida l’atenció, diu així: 
Mireu aquella terra enamorada!
És una terra de bon mirar, plena
de blat, rossa d’espigues i daurada
lluenta com un calze amb sa patena
MD. 1942,

Hi ha una remarcable tradició d’historiadors al nucli, i com a acte s’organitza anualment hi destaca la Fira del Llibre Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada