dissabte, 12 d’abril de 2014

SANT SERNI DE PRATS. PRATS I SANSOR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Visitàvem el poble de Prats, més conegut per la seva doble denominació com a municipi, de Prats i Sansor.  Situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Grus (Urus). Es troba a 1.124 m. d’alçària, dividit en tres veïnats ben definits: Capdevila, el Barri, i les cases que envolten el carrer de Sant Salvador de Predanies. És el municipi més petit de la comarca  (104 h.2001) i es troba als límits històrics i geogràfics (pel coll de Saig) entre la Petita (la Batllia) i la Gran Cerdanya. 

 
El lloc de Prats és esmentat des del 1086. Capdevila, actualment unes poques cases antigues –només hi viuen tres famílies–, és damunt un tossal rocós. Va ser el nucli original, en construir-s’hi un castell i estar emmurallat per la seva estratègica situació, prop del coll de Saig, a l’antic camí de Bellver a Alp. L’església de Sant Serni és a un extrem del barri de Capdevila,  fora del nucli de la població. 

El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“ forcia de Pratis ”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la. Els Pinós hi tenien rendes, com és documentat el 1271.  

L'església de Sant Serni és un edifici d'origen romànic, del segle XII, molt remodelat durant el segle XVIII, quan es va construir el frontispici i el portal d'entrada, que duu la data de 1777. De l'obra romànica subsisteixen alguns fragments del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts afegits posteriorment. 

Edifici d'una sola nau amb volta de canó bastant llarga i molt alta. Té quatre capelles laterals, sent les dues del costat de l'altar fondes (4 o 5m). Els murs van regruixats interiorment per arcades, sobre les quals reposa la volta de canó, i amb un campanar d'espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent, amb aparell ben tallat, on hi ha la porta, refeta el 1777.  

L'absis és semicircular. 

El baptisteri es troba entrant a mà dreta sota un arc de mig punt, on hi ha una pica baptismal romànica del segle XIII. El cor està construït amb fusta, i per ell s'arriba al campanar. Sota l'escala del cor hi ha un arc de mig punt on hi havia una porta, actualment tapada.   

Destaca la seva porta pels forjats en que està feta, cobrint per complet ambdós batents de la mateixa. La fusta d'aquesta porta és nova. La ferramenta aprofita alguns elements de la porta original. 


Va ser restaurada el 1960 i es decorà la paret absidal, recta, amb pintures de Bernat Sanjuan, que representen el pantocràtor i sant Serni i sant Isidre.  

Sant Serni de Prats és un monument  protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada