Visitàvem
la població de Ger i la seva església sota l’advocació de Santa Coloma.
El poble de Ger (450 h. 2009) és situat a 1 135 m d’altitud, arredossat a la muntanya i mirant l’ampli planell, prop d’on conflueixen els torrents de Montmalús i Confort. Té grans cases pairals, totes elles molt ben arreglades, i hi destaquen el seu Ajuntament i el seu consultori mèdic. Tot això amb les nombroses cases de segona residencia que s’hi construeiren fa que la població transmeti molta vitalitat.
L'església
parroquial de Santa Coloma, fou possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
La primera referència apareix a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu
d'Urgell (Geri) del s. IX. La parròquia de Ger pertanyia al pagus Liviensis.
Església
d'una nau amb volta de canó de tres trams, absis i cor de fusta als peus. Les
tres capelles laterals del costat de l'evangeli tenen volta d'aresta. L'església
va ser totalment reconstruïda en segle XVIII, cap al 1.740, segons la data que
figura a la clau de l'arc, de la porta de ponent, conjuntament amb una coloma.
La
portalada és feta amb pedra calcària coneguda com "marbre d'Isòvol", malgrat
no respecta gaire l’estil cerdà. En les arrencades, de l'arc, es troben
esculpits en pedra, en dos baix relleus, la llegenda del caçador. La porta
d'origen romànic té unes magnífiques ferramentes, que segons els entesos la
converteixen en una de les millors del Pirineu.
La
torre campanar, de dos trams, és coronada amb un rellotge destaca la seva
figura des de molts punts de la Plana.
Els
fets de l'any 1936, van transformar en cendres la coberta i el retaule, dues
campanes que es van fer servir, prèvia fosa, per fabricar munició. La façana de
migdia i part de la ponent van ser derruïdes i les pedres i cantonades es van
reutilitzar per a construir les escoles públiques.
A
la postguerra fou restaurada, amb el sistema de prestació, és a dir que tots
els veïns havien de participar, els benestants, monetàriament, i amb els seus
jornals els altres.
En
els anys cinquanta la família Duran, propietaris dels Grans Magatzems "El
Barato" de Barcelona, van fer construir una capella lateral, amb marbre ,
dedicada al Sagrat Cor.
El
2012, es restaura la coberta del campanar, posant pissarra en el mateix, com
era abans de 1936, es col·loca una barana a l’escala d'accés a les campanes, es
reconstrueix l’estructura de coberta i es posa nova pissarra a la nau esquerra
de l’església.
La
composició del grup es caracteritza per la seva frontalitat i perquè tendeix a
la simetria. D'aquesta manera, Maria apareix com a Tron de Saviesa. El mantell
en forma de casulla reforça el paper de Maria com a símbol de l'Església i la
corona que duia respon a la idea de reialesa. Forma part d'un grup d'imatges de
la Mare de Déu que es desenvolupa als Pirineus (especialment a la Cerdanya) i
es difon pel bisbat d'Urgell.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada