SANT MARTÍ DE PUIG-REIG. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem el poble de Puig-reig (4403 h. 2009/ 455 m. alt.) en altre temps un important municipi industrial.  

 

Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E; al S limita amb els termes bagencs de Gaià (S i E) i Navars (S). Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola (per la dreta) i la riera de Merlès (per l’esquerra), que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S. 

De fet, el curs del riu Llobregat dins el terme municipal constitueix una successió ininterrompuda de colònies fabrils que ja han quedat lligades a la història de la industrialització catalana. L’últim terç del segle XIX s’hi edificaren les colònies de Cal Prat i Viladomiu (1871-82), Cal Ponç (1876-82), Cal Marçal (1892), Cal Vidal (1900), Cal Riera o Cal Manent (1899), l’Ametlla de Merola (1876-80) i, dins el nucli urbà de Puig-reig, Cal Cases (1892). 

El diccionari Alcover- Moll en dóna aquesta definició etimològica del nom.: del llatí vg. pŏdĭu regis, ‘muntanya del rei’. 

 

L’església fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-Reig, en un pla inferior. Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d'Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc. Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove. L'acta de consagració especifica que l'església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d'argent i un moltó. 

Un document del 974 fa referència a la comunitat "domus" de Sant Martí de Puig-Reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència. L'església actual és del segle XII, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà.  

L'any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l'església i tot el terme del castell, als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l'església passà als Hospitalers. Des del segle XV, un vicari perpetu de l'orde tenia cura de l'església.  

De la primera església del segle X no es conserva res llevat d'un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l'enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle X, conegudes amb el nom genèric d'Olerdolanes.  

Església d'una sola nau, coberta amb una elegant volta apuntada i rematada per un absis semicircular i cobert a quart d'esfera. La volta de l'absis arrenca d'una senzilla imposta a manera de cornisa. Separat de la nau per un arc triomfal té al bell mig una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat. 

L'aparell de l'església és ordenat, a grans carreus a contrapunt i de dimensions variades. El gruix dels murs laterals descarrega amb un seguit d'arcs formers i a l'exterior per uns massissos contraforts que sostenen també la volta.  

Tota l'església és totalment llisa, sense ornamentació. Al mur de ponent s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures, una finestra de doble esqueixada i arcs geminats. 

El portal és una de les parts més interessants de l'església romànica de Sant Martí de Puig-reig. Situada al mur de ponent és una peça simple però força elegant. Consta d'un conjunt de tres arcs de mig punt dovellats i en degradació, coronats per una senzilla arquivolta escarada que descansa sobre una imposta simple, a manera de motllura. Sota la imposta hi ha dos grups de capitells, a banda i banda, que sostenen columnes de fust relativament curt. Els capitells presenten temes molt elementals i molt esmolats, tres dels quals han perdut gairebé tota la seva decoració. En línies generals tots els capitells tenen una decoració geomètrica: dos pisos superposats de losanges. Per damunt de les impostes surt un nervi que ressegueix el semicercle de l'arcada.  

L'església fou restaurada l'any 1954 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, que descobrí a l'arcosoli situat a la nau, a la dreta de l’absis un interessant conjunt de pintures murals romàniques, (datades de l’any 1250 aprox.) que estilísticament es relacionen amb el corrent bizantinista que arribà a Catalunya al començament del segle XIII; restaurades, es conserven in situ i són de tema marià.  

A la façana S s’encastà en època moderna una làpida sepulcral d’un cavaller vestit amb túnica i cota de malles, que popularment s’havia arribat a identificar amb sant Martí, i en medis cultes amb el trobador Guillem de Berguedà; aquesta làpida, que es pot datar al segle XIII, es conserva al Museu Municipal de Berga.  

Al Museu Diocesà de Solsona, i procedent també d’aquesta església, hi ha una lipsanoteca o reliquiari de fusta, del segle XII o XIII. El 1988 s’inaugurà la construcció d’un nou temple al N de l’església vella.  

Sant Martí de Puig-reig està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.