dijous, 17 d’abril de 2014

SANT JULIÀ D’ESTAVAR. ALTA CERDANYA.

TERRES D'ALTA CERDANYA.

Visitàvem el poble d’Estavar i la seva església romànica, situada en el centre del poble, sota l’advocació de Sant Julià  

 
El municipi d’Estavar (443 h. 2009, a 1251 m. d’alt.) és situat al límit amb l’enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Èguet i d’Angost. Hi passava la Strata Ceretana, que l’unia amb els altres nuclis de població del municipi: Bajande i Callastre. 

La parròquia d’Estavar (Stavar) figura a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X i pertanyia al pagus liviensis. En 1094, el comte Guillem Ramon I de Cerdanya va donar en el seu testament el terme d'Estavar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. 

L'església té una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. Està capçada per llevant amb un absis semicircular. 

Posteriorment es van afegir dues capelles, a mode de fals transsepte i una sagristia en el costat sud. Dins una de les capelles hi ha una làpida amb la data de 1538. 

L'absis, a diferència de la resta del temple, està fet amb carreus ben tallats, que formen fileres regulars. En la part inferior de l'absis podem veure dos carreus amb unes incisions. Es tracta de dos blocs de pedra d'època romana reaprofitats. 

En el centre de l'absis es troba una finestra amb tres arquivoltes, la interior de bordó llis, la central imitant un cordó o trena i la més exterior està reforçada amb un arc de pedres allargades. Completa la decoració absidal un fris de dents de serra sota la cornisa, que es recolza en permòdols esculpits amb caps humans, d'animals i de monstres. També veiem florons i creus. 


La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per tres arquivoltes de mig punt en gradació.  

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls. Al seu darrera veiem un cos més elevat que la resta del temple, que té una coberta de fusta a dos aigües. 

L'interior de l'absis encara conserva restes de pintures murals del segle XII, descobertes fa uns anys, doncs havien estat tapades amb calç. En la volta absidal veiem la màndorla mística amb la figura de Crist. Al seu voltant les imatges dels quatre Evangelistes, representats pel Tetramorf. Les imatges de Sant Marc i Sant Lluc estan relativament ben conservats, mentre que Sant Joan i Sant Mateu estan parcialment esborrats.  


En el cilindre absidal estan representats els apòstols. La part millor conservada és la que hi ha a la dreta de la finestra. Allí veiem als apòstols Felip, Andreu, Judes, Simó i Joan. A l'esquerre es conserven tres apòstols més, molt fragmentats i sense identificar.  

En el mur sud del presbiteri trobem la figura d'una dona, que s'ha interpretat com Santa Basilissa, l'esposa de Sant Julià, patró del temple.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada