SANT MARTÍ D’ENVALLS. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Visitàvem el despoblat d’Envalls del que només resta la seva església romànica sota l’advocació de Sant Martí. 

 

Sortint d’Angostrina, hi ha una pista de terra que, donant-nos dins el cotxe mil i una sotragades, ens hi conduí. El paisatge és el propi del Pirineu, muntanyes quasi sense vegetació i les valls amb la pròpia de la seva altitud. A més, aquest lloc en mostrava a més la importància del curs de l’aigua per la varietat de l’arbreda.  

Admirant la natura i la muntanya remuntàvem el riu d’Angostrina fins a la seva confluència amb la riera del Estanyets. El riu d’Angostrina neix al Pla de les Bones Hores, sota el Llac de les Bulloses i transcorre en direcció sud, sud-oest, per la vall que separa el Carlit i el bosc del Roc de la Calma. La vall d’Angostrina, d’origen glacial, és fonda i de vessants drets al principi; però en arribar al pla de les Bones Hores, previ a l’estany de les Bulloses, se’ns obre com un amplíssim ventall ple de verdor. 

Rep el nom de la població per on passa abans de convertir-se poc tros més enllà, aigües avall, a Ur, en Rehür, tributari del Segre pel seu marge dret. A la primavera és força cabalós.  Pocs kilòmetres desprès del seu naixement passa pel costat de Sant Martí d’Envalls, una joia del romànic. 

Aquesta ruta antany era utilitzada per pastors, traginers i contrabandistes, la qual unia la plana cerdana amb els passos de muntanya que els duien a Acs i Foix per la vall d’Orlu.  

En arribar a Envalls ens va ensordir el brogit de l’aigua saltant per la llera del riu. 

L'església de Sant Martí Envalls (1340 m. alt), és un petit edifici romànic amb una nau amb i un absis semicircular. Envalls era un petit poble dependent del priorat de Espira de l'Agly. 

Hem trobat en el camí diversos cartells que ens expliquen diferents dades. Del darrer; ja arribant a l’església, més aviat capella o ermita; intentaré mal traduir-lo: La llegenda parla del poble d’Envalls que va ser destruït per un allau i només va restar en peu l’església. La gent gran parlen d’una etapa en què donava hospitalitat per els pelegrins que feien el camí de Sant Jaume de Compostela.  

Cal esmentar també un retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d'Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889.  

Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana. 

El lloc és formós i van creuar-nos amb forces persones que passejaven o feien caminades. També hi ha un refugi per excursionistes.  

M´ha sorprès no haver trobat en Via Romànica, el seu fullet orientatiu ens ha portat molt ben guiats en les nostres sortides, cap referencia a aquesta església malgrat estar-hi indicada. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.