dimarts, 15 d’abril de 2014

SANTA AGNÉS DEL MUNT. MATADEPERA . VALLÈS OCCIDENTAL

TERRES DEL VALLÈS OCCIDENTAL.

Aquesta vegada la nostra excursió unia els dos ideals del grup: fer una mica d’esport caminant per la muntanya i visitar de nou un lloc emblemàtic digne de recordar. 

Visitàvem en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac la abandonada ermita-convent de Santa Agnès. 

Deixàvem el cotxe a l’aparcament de coll d’Estenalles i caminàvem fins a coll d’Eres i més tard arribàvem al morral o cova del Drac. Pocs metres després agafaven un viarany, que davallava canal avall, fins arribar a ruïnosa ermita, oberta a tots el vents. Recordo de dos nits de bivac en temps de joventut.  

Aquesta ermita (900 m. alt) és construïda sota la roca en un dels indrets més feréstegues i bells de la muntanya, al mateix temps prop del monestir de Sant Llorenç de qui depenia. 

 
Hi ha dues teories sobre l'origen de l'ermita de Santa Agnès. Una suposa que es tractava d'un cenobi de monges benedictines. I l'altra considera que va ser creada per deo-donades, (altra informació les anomena penedides) sense cap vincle amb un ordre concreta, que feien tasques domèstiques per les comunitats religioses.  

Les primeres referències escrites a l'ermita es remunten al 1341. Es troben en el testament de la dona d'en Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, la qual demana ser enterrada al monestir de la Mola i deixar "tres diners" a l'ermita de Santa Agnès. 

El 1585 es construeix una casa per a ermitans. 

Entre les persones que, en diverses èpoques van viure a l'ermita de Santa Agnès, destaca el Beat Bonaventura Grau. Va néixer a Riudoms i es va traslladar a Terrassa per fer d'infermer durant una epidèmia de pesta. Després de fer aquesta tasca, va passar diverses temporades fent d'ermità a Santa Agnès. Al Beat se li va aparèixer la Mare de Déu per demanar-li que anés a Roma per reformar l'ordre dels franciscans.
 

Però es té constància d'altres ermitans, que van obtenir l'aprovació del Vicari General per a viure i tenir cura de Santa Agnès. Estan documentats els següents ermitans:
Jaume Llobet; Reverend Francesc Datzira, del bisbat de Vic; L'esmentat Bonaventura Graun; Jaume Rovira, de Moià; Jaume Ballver (va ser de nou nomenat per segona vegada el 1730); G. Planelles; Josep Font; Joan Perramon.

Hi han moltes mostres de la devoció a Santa Agnès per part dels pobles dels voltants.  

El 1651 el consell de la vila de Terrassa va en processó a l'ermita per demanar els beneficis de la pluja. 

Tot i la distància, Santa Agnès va tenir molts devots de Granollers. Hi ha constància que encara l'any 1722 van anar a venerar-la i van obrar-li un retaule.

El 16 de juliol de 1791 un fuster de Barcelona, per indicació del Prior de Sant Pau, trasllada la imatge de Santa Agnès al monestir de Sant Llorenç. Així va quedar totalment abandonada l'ermita.
 

L’antiga capella romànica va ser refeta en època gòtica. El conjunt consta d’una petita nau coberta amb volta apuntada que la part de la capçalera és excavat a la roca viva, lloc on deuria haver l’altar. 

Al seu costat és troben unes piques naturals que en temps de pluja recullen aigua que provenen de les filtracions de la roca. El meu pensament em recorda que l’aigua era fresca i bona, malgrat que a vegades per agafar-ne s’havien d’apartar les salamàndries. 

Al segle XV , es construir el tancament del recinte i l’edifici de tres plantes que havia annex a la capella, del quals només queda dempeus la façana de l’habitacle. 
 
Recordo, si la memòria no em falla, un passadís situat rere l’altar que conduïa arrossegant-se dins un forat fins a la part superior de la roca que cobreix la nau. Potser amb els anys ja ha quedat obstruït el pas. 

 
Alguna persona ben intencionada ha instal·lat una petita capella en l’interior del temple. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada