dijous, 3 d’abril de 2014

SANTA MARIA DE MOSOLL. DAS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Visitàvem el petit poble de Mosoll i la seva església, una petita joia del romànic del segle XII, sota l’advocació de Santa Maria.


Es meravellós trobar una església oberta que et permeti entrar en el seu interior i poder fotografiar-la, sempre essent respectuós amb tot. També he de ressaltar l’amabilitat de la persona que ens va orientar en la nostra recerca.

Mosoll és un petit poble quasi un grup de cases (13 h. 2009) (1.165 m. d’alt.) situat damunt la Vallirota, o torrent de la Valira, aigua avall de Das. L'església de Mosoll es troba a 1 km d'Alp, aïllada en mig de la plana de la gran vall de la Cerdanya. Aquest lloc formà part del municipi d’Urtx fins l’any 1859.

 
Cercant l’etimològia del nom el diccionari Alcover–Moll ens dóna aquesta explicació.: insegura. En l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX) apareix escrit Mosollo; Meyer-Lübke inclou aquest topònim entre els noms ibèrics que contenen l'element sufixal -ll- (BDC, xi, 5).

Surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de final del segle X. L’any 982 era alodial del monestir de Sant Martí del Canigó. Pertanyia al pagus liviensis.

Va patir com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes de comte Ramon Roger de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.

És de planta rectangular composta d'una nau amb volta de canó apuntat, amb uns arcs rebaixats en els seus murs laterals per situar dues capelles laterals poc profundes, obertes en l'espessor dels murs nord i sud  i una fornícula per a la pila baptismal. A llevant, l’absis semicircular amb una sola finestra de mig punt, en forma d'espitllera, enllaça amb la nau per un doble arc de plegament. Una altra finestra s'obre en el mur de migjorn.
 
L’edifici no té cap ornamentació exterior. La coberta és de lloses de llicorella tant a la nau com a l’absis. 

A la paret lateral orientada al migdia, s'obra una senzilla porta amb l'arcada feta de blocs ben tallats. La porta oberta a migdia té els batents ornamentats amb ferramentes. 


La façana de ponent té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. El campanar amb l'amplada de tota la façana és damunt de la paret.  Té forma d'espadanya bífida on hi resta una campana. Un dels arquets del campanar duu la data de 1710. 

Entrant a l'esquerra de la porta, destaca la pica baptismal, senzilla i de marbre gris (segle XIII o XIV i 23cm). 


A unes excavacions portades a terme l'any 1975 al paviment, va aparèixer ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra, les seves mesures són aproximadament d'un metre de diàmetre i d'1,50 de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures i d'altres opinions els donen com sitges, anteriors a la construcció de l'església ( probablement ja en època del baix imperi romà).  

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven les pintures murals de l’absis, molt malmeses per l’incendi durant el 36 amb el pantocràtor i l’apostolat. També s’hi conserven el frontal d'altar sobre fusta de la meitat del segle XIII amb diverses escenes representant l'Adoració dels Mags, Maria amb Jesús, la Presentació, l'Anunciació i la Dormició de la Verge. 


L’any 1987 va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 

Actualment ha perdut la categoria de parròquia, però està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. 

En el seu interior és fan cicles de música, un bell escenari per sentir música rodejat de pedres amb segles de la nostra història. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada