En
una de les nostres caminades fent camí per pujar fins a Bell-lloc passàvem per
davant de l’església de Sant Fructuós de Brangolí.
El
veïnat de Brangolí (1.521 m), és situat sota la muntanya de Bell·lloc, a la
part septentrional del terme d’Enveig. L’indret és a l’esquerra del riu
Brangolí, que neix al massís del Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, i
formen el Raür.
A
la consulta etimològiva del seu nom he trobat dues definicions paral·leles i
complementàries:. del llatí medieval Vīlla Angloīni (nom personal germànic). El
topònim cerdà apareix escrit Uillangoli en un document de l'any 1067
(cfr. Coromines en Misc. Fabra 126). El nom podria derivar d’un genitiu
germànic d’on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i finalment Brangolí. Es
relaciona amb un fundus o propietat rural romana.
El
topònim del lloc (alode de Villangulí), és citat en la documentació l’any 1067.
Posteriorment,
la vila de Vilangulí, possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de
Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el
16 de maig de 1122.
Al
segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà el mas dit l’Església,
al lloc de Vilangolí.
De
la seva església parroquial, dedicada a Sant Fructuós, només s’han localitzat
referències tardanes. En aquest sentit, hi ha notícia que l’ecclesia Sti. Fructuosi de Vilangolí fou visitada entre els anys
1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.
L’any
1391, el capellà que la servia contribuí a satisfer la dècima recaptada a la
diòcesis d’Urgell.
Primer
vam passar per davant de l’església de Sant Fructuós d’origen romànic i
parròquia que integra els altres dos nuclis propers de Bena i Feners.
Malgrat
el seu origen romànic, l’església actual correspon a un edifici d’una sola nau,
totalment modificat l’any 1850.
De
la seva parròquia (Sant Fruitós) depenen Feners i Bena.
Entre aquest i el poble de Feners, no gaire lluny del camí que hi mena, trobem el megàlit conegut per la cova del Camp de la Marunya, situable a uns 2.000 anys aC i considerat com un dels més bells i espectaculars de la Catalunya Nord.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada