SANTA CECÍLIA DE BOLVIR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

El poble de Bolvir (1.145 m alt./191 h. 2001), s’esglaona al lleu vessant a banda i banda del torrent d’Agustins, just abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys, d’aquí que hom anomeni el curs subsegüent Torrent Forcat.

 

A la consulta etimològica el diccionari Alcover- Moll en dóna aquesta definició.: desconeguda. Les formes més antigues del nom són Buluer (a. 925), Vulverri (a. 937), Boluir (a. 953), segons Guiter Phon. Top. 12. 

La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. L’església de Santa Cecília  de Bolvir surt per primera vegada esmentada en el precepte del rei Notari de l’any 958, en que es confirmen les possessions del monestir de Cuixà. L’alou de Bolvir havia estat donat al monestir, l’any 953 pel comte Sunifred II de Cerdanya. La butlla del Papa Sergi IV del 1011 confirmen al monestir de Cuixà la vil·la de Bolvir amb l’església de Santa Cecília i tots els seus drets i les seves pertinences.

 

L’església de Bolvir degué sofrir els atacats dels càtars que assolaren la Cerdanya al final del segle XII. Consta que Arnau de Castellbò captura i ferí al capellà de Bolvir.  

L’any 1268 per intervenció de Ramon de Penyafort va haver una concòrdia entre el bisbe d’Urgell i l’Abat de Cuixà per tornar a confirmar la possessió del monestir de Cuixà.  

La parròquia de Bolvir fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1312 i 1314.

 

Església romànica d'una sola nau, llarga, de gairebé 20 m. i capçada per un absis semicircular acabat amb un fris sobre mènsules que representen caps humans. 

Presenta una portalada amb arquivoltes, semblant a la de Guils, que s’obre al mur sud. En conjunts es tracta d’un edifici bastit al tombant del segle XII al XIII. Les capelles laterals que formen un creuer amb la nau,  i l’alta torre campanar adossada a la part centre esquerra del frontispici es construïren segles després.

 

L’aparell està format per carreus de granit de dimensions mitjanes, de formes allargades i dimensions mitjanes, de formes allargades a l’absis i més quadrades a la nau. Hi ha una filada d’opus spicatum i un altre semblant en el mur nord.  

Les voltes que cobreixen la nau i l’absis són de perfil apuntat, tenen l’arrancada a la mateixa alçada i carreguen sobre una cornisa d’imposta que les envolta.

 

L’absis té dues finestres, de doble esqueixada i amb l’arc semicircular compost de quatre dovelles allargades i estretes. Una finestra mira al sud-est i l’altra s’obre al centre, amb les figures de tres boles esculpides  a l’ampit. La façana és llisa i coronada a la part alta amb un fris de dents d’engranatge sostingut per una vintena de mènsules esculpides.

La portalada, avui al seu lloc primitiu, a la façana sud, gràcies a una restauració de 1928, Havia estat traslladada l'any 1886 al peu del campanar, és molt semblant a la de l'església de Sant Esteve de Guils. 

La porta és composta de tres arcades en gradació de secció rectangular i dues més intercalades amb arc toroïdal sobre columnes. Les columnes són d’una sola peça i amb basaments llisos. Els capitells tenen esculpides unes figures que representen caps humans, lleons i dos ocells. El portal està desproveït de timpà i llinda, i sobresurt damunt de tres esglaons. 

Els ferros de la porta semblen de diferents èpoques reunits en una porta reconstruïda.  

La torre campanar, bastant alta, es troba al peus de l'església, construïda amb pedra de tres trams, formant tres pisos, i té l'amplada de tot l'edifici. Presenta obertures d'arc apuntat en els dos primers cossos, de reduïdes dimensions i de mig punt en el superior. La seva coberta és piramidal.

Una pedra cantonera reutilitzada a una capella té la representació de una figureta nua vista d'esquena amb les cames arronsades i la cara mirant l'espectador, relacionada amb altres del mateix estil de l'absis de Sant Esteve de Guils.  

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un frontal d'altar del segle XIII, amb escenes pintades de la vida dels Sants màrtirs Cecília i el seu espòs Valerià.  

També són d’aquesta església un parell de peces d’orfebreria conservades al Museu Diocesà d’Urgell: una portabugia de metall daurat del segle XVII i la creu processional d’argent del segle XVI, gòtica, ornamentada amb figures, nínxols i pinacles, que fou malmesa el 1936 i després restaurada. 

Seguin les indicacions de l’alcalde Sr. Bartomeu Baqué, persona amable i de tracte planer van veure a l'interior del temple el retaule gòtic del segle XV procedent de la Capella de la Mare de Déu de l'Esperança. 

Santa Cecília de Bolvir és una església  protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

 

Bolvir és un bonic i cuidat poble de la Baixa Cerdanya amb cases de segona residència i regit per un equip de persones que tenen interès a fer-lo agradable pel visitant. Nosaltres l’hem visitat en diverses ocasions: caminades, fira de antiguitats, etc... Un detall a observar, no hi ha fils de telèfon ni d’electricitat visibles, han estat soterrats i el poble està totalment enquitranat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia M. Rosa Planell Grau.