dilluns, 15 de febrer de 2016

JACIMENT ARQUEOLÒGIC EL CASTELLOT. BOLVIR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

La nostra visita al terme municipal de Bolvir va ser molt instructiva. Però ens quedava per donar raó d’una de les joies més preuades del territori. Vam visitar també el jaciment arqueològic El Castellot. Malgrat s’aparti un xic de les nostres habituals cròniques vam creure que era necessari explicar-ho. Així, dins de la modèstia de la nostra pàgina, hem cregut estar obligats donar a conèixer l’indret.

 
Aprofitant-nos de l’amabilitat de l’Helena, nostra servicial guia, van sol·licitar-li informació i va recomanar-nos l’entrada a Viquipèdia. Segons va dir-nos aquesta ressenya és publicada per membres de la mateixa organització i, per tant força, creïble. També el dia (boirós) de la nostra visita impedia fer bones fotografies a la M. Rosa, aleshores aprofitem la de diversos arxius. 

El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu i el més important dels ceretans trobat a dia d'avui. Es troba a l’extrem i la zona més elevada de La Corona, ubicada al municipi de Bolvir (Cerdanya). És una terrassa natural avançada de la plana cerdana, amb una bona panoràmica del terç ponent de la comarca. És un indret estratègicament situat que va facilitar el control del territori en moments claus de la història. 
 

Fins a dia d’avui s’ha excavat tan sols entre un 20% i un 30% de la superfície total del jaciment, que continua essent objecte d’estudi i d’interpretació a partir d’una continuada recerca científica.

Context geogràfic i topogràfic de la ubicació del Castellot.
 
És un jaciment arqueològic situat a l’extrem i al punt més elevat de La Corona de Bolvir,  l’indret és un tossal amb fortes pendents que deixa  només un punt d’entrada, la visera meridional. El poblat gaudeix d'un ampli domini visual sobre el terç ponent de la comarca de Cerdanya, en concret de l’Estret d’Isòvol, pas natural d’entrada i sortida a la vall. De manera que aquesta antiga fortificació tindria un domini clar del que eren les antigues vies de comunicació, ja que pel voltant d'aquesta hi hauria diferents vies: per una banda, trobem la possible via romana que probablement comunicava Llívia (Iulia Lybica) amb les terres de l'Alt Urgell. I d'altra banda, trobem a uns metres del jaciment el curs del riu Segre, articulador del territori. 

Context Històric i Cronològic. 

Al Castellot trobem tres grans modificacions de tres etapes diferents: Una primera fase ibèrica ceretana; seguida d’ una segona fase romana; i després d’un període d’abandonament, a partir del segle X dC (en plena època medieval) va ser repoblat reaprofitant els vestigis de etapes anteriors. Però a partir dels segles XI i XII dC va ser abandonat definitivament. Per tant, el Castellot està format per una superposició de fases que han estat interpretades gràcies als estudis arqueològics dels últims anys. 

Fase Ceretana.
 


La primera fase arqueològica s'ha datat d'època ibèrica, els estudis han determinat que aquesta conté: una muralla irregular que s’adapta al terreny, un fossat, murs d’escarpa domèstics i una sèrie d' elements típics dels oppida ibèrics, que a part de delimitar el territori i d’articular el sistema defensiu, també estan carregats d’un simbolisme que dota de prestigi el poblat per sobre d’altres més humils. 

El sistema constructiu de murs ibèrics està format per grans còdols entrelligats amb fang, que en èpoques posteriors faran de base dels murs romans. 

Les cases ceretanes serien d’uns 4 a 5 m. d’alçada amb un segon pis de fusta, s'alçaven sobre una planta generalment quadrada i probablement posseïen unes teulades fortament inclinades per evitar la acumulació de neu. A cada casa hi podien viure 5 o 6 persones i solien tenir uns patis individuals o espais comunitaris, generalment descoberts. Així doncs, les cases estaven ben equipades per resistir el dur hivern de la Cerdanya. Els habitacles romans son pràcticament idèntics als ceretans. 

Fase Romana.

Desprès d’aquest període ibèric que es configura entre els segles IV i III aC, trobaríem una segona fase romana republicana que comença al segle II aC. El poblat es reformat defensivament, l’entrada ja no està al sector llevant sinó al sector meridional, aquesta nova entrada a poblat esta flanquejada per dues grans torres quadrades i un bastió defensiu. El sistema constructiu de la muralla és més complex, es comencen a utilitzar pissarres per edificar murs i les entrades de les cases posseeixen un preciós enllosat. La joia d’època romana va ser el taller metal·lúrgic, amb tres forges, que segons els estudis realitzats i les restes trobades produïa elements de vidre, objectes de ferro, coure, estany, plom, entre altres materials. El poblat acabarà essent abandonat pels romans, a causa dels conflictes soci-polítics, com les dues guerres civils que va patir Roma i una revolta que es va produir al poblat. 

Fase Medieval. 

Després de nou segles El Castellot tornarà a repoblar-se amb l’arribada dels Gots. Aquests es trobaran un poblat abandonat i en runes, de manera que reconstruiran cases, una nova muralla i una nova entrada al poblat a l'oest del jaciment, amb el mateix sistema constructiu però amb uns murs en opus spicatum 

Pel que fa el sistema defensiu, trobem la construcció d'una nova entrada al sector ponent i al costat d'aquesta hi havia edificada una torre de guaita, la més gran del jaciment i la que millor complia la seva funció de vigilància. 


Bé aquesta és l’explicació del jaciment El Castellot i la seva història. Com és bastant extensa deixo les dades de l’inici de l’activitat arqueologia i de l’Espai Ceretània per la propera crònica. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografies arxius internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada