En aquesta ocasió visitàvem el poble de Das i la
seva església situada en el centre de la part antiga del poble.
A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll
en dóna aquesta definició.: desconeguda. Cal deixar anar la
proposada per Montoliu Noms fluv. 18, del llatí de aquis, que topa amb
serioses dificultats fonètiques i sintàctiques. Das té tot l'aspecte
d'esser d'origen pre-romà.
El lloc de Das és documentat per primera vegada. amb
la forma Adaz, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965,
com a afrontació territorial de l’alou que donà al monestir de Sant Miquel de
Cuixà. Es sap també per aquest document que aquest comte posseïa per compra un alou a Das que fou
llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà.
L’església parroquial . almenys des de l’any 1011, era sota l’advocació de Sant Llorenç segons consta en la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà, entre altres béns, li ratifica l’alou situat a la vil·la de Das. Així mateix li ratifica una part de l’església de Sant Llorenç (de Das) que li havia donat Guisad i el seu nebot Guillem.
Posteriorment. en la butlla de confirmació de
béns que el papa Alexandre III atorgà al
cenobi de Sant Martí del Canigó l’any 1163, consta que el monestir hi tenia
diversos alous.
La parròquia de Das contribuí els anys 1279 i 1280 a
sufragar la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell. Poc després antre els anys
1312 i 1314, consta fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona,
segons figura en la llista de parròquies visitades.
A la darreria d’aquesta centúria, l’església de Das
s’esmenta entre les parròquies que contribuïren en la dècima de l’any 1391 a la
diòcesi d’Urgell.
El nucli vell de la població, més la zona de xalets
i apartaments, constitueixen un centre d’estiueig, tradició iniciada a la
darreria del segle XIX pel filantrop Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), periodista
i dramaturg, que en morir deixà diversos llegats, com la Biblioteca Arús a
Barcelona i, a Das, l’edifici centenari de la casa del comú, utilitzat abans
com a escola. Restaurat el 1989, a més de l’ajuntament acull la Col·lecció
Museu de Das, on destaquen les col·leccions d’eines antigues.
L'actual església parroquial també sota l’advocació
de sant Llorenç fou reedificada a finals de segle XIX en el bon moment cultural
de la vil·la.
L’edifici és una construcció amb planta de creu i capelles
laterals amb murs de pedra i coberta de llosa a dues aigües.
La portada presenta línies goticistes així com les
obertures. A les obertures es poden veure motllures formant guardapols.
La torre campanar està situada a l'eix de la façana
principal orientada a ponent, de planta quadrangular, consta de tres cossos i
està coronada per una coberta piramidal amb elements ornamentals al ràfec.
Sant Llorenç de Das és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada