SANTA MARIA DE CASTELLAR DE N’HUG. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

En el nostre rodar pel nostre país aquesta vegada visitàvem el poble de Castellar de n’Hug i la seva església sota l’advocació de Santa Maria. 

El poble de Castellar de n'Hug (1.395 m. d’alt./ 221 h. 2007) té una situació excel·lent, ja que és a recer d’uns espadats rocosos, els Balços, que el protegeixen dels vents del nord. Del replà on es troba el poble el terreny davalla esglaonadament cap a la vall de l’incipient Llobregat. Al segle XIX, el poble havia esdevingut famós com a centre de contrabandistes.

L’església és en bell mig del poble, presidint la plaça, i aixoplugant la munió de rústiques cases encimbellades damunt mateix de les fonts del Llobregat. 

L’església de Santa Maria fou des de ls seus orígens, l’església del castell de Castellar de n’Hug i parroquial de tot l’àmbit casteller. Després de la creació de la vila l’any 1292, fou parroquial de la capital de la baronia de Mataplana, dins el comtat de Cerdanya. 

L’església de Santa Maria de Castellar és documentada al final del segle X o començament del XI, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell. 

Hug de Mataplana i la seva esposa Elisenda, l'any 1229 van prendre sota la seva protecció l'església, la van dotar de diversos béns, així com feren edificar un altar dedicat a sant Miquel i el dotaren amb l’alou a la Coma, els molins que posseïen al Llobregat, cinc modis i mig de blat de mesura de Puigcerdà, i dos carnalatges d’oli i designaren al seu servei un prevere.

 

L’església, relativament allunyada del castell, fou el centre escollit per Ramon d’Urtx per establir la nova capital de la baronia de Mataplana i edificar-hi una nova vila, a partir de la carta de franqueses del 1292.

L'any 1376 ja depenen Castellar de n’Hug dels barons de Pinós, el paborde de Santa Maria de Lillet, el capellà de Falgars, i els rectors de Sant Cristòfol de Vallfogona, Sant Vicens del Rus, Santa Maria de Castellar, Sant Romà d’Aranyonet, Sant Pere de Mogrony i Santa Cecília de Riutort reclamaven als successors del barons de Mataplana que complissin els llegats piadosos dels anteriors senyors en aquestes esglésies.   

L’any 1383 Pere III Galceran de Pinós nomena el rector de Santa Maria col·lector  dels censos de la Vall de Toses. 

Va tenir com a sufragània seva, al segle XVIII, l'església de Sant Vicenç de Rus, que encara conserva.

L’actual església és un edifici bàsicament neoclàssic. És un edifici ubicat a la plaça, presidint el nucli antic de la població. Algunes de les seves parts es consideren romàniques. És una església de dimensions no massa grans, construïda en diverses campanyes constructives. La nau és coberta amb volta de canó i l'altar amb volta de creueria. El parament és de grans carreus ben escairats i disposats en filades.  

El que més destaca  de l’edifici original és el campanar. Una massissa torre de planta quadrangular amb obertures dovellades d'arc de mig punt, algunes d'elles parcialment cegades. En el primer pis hi ha una grossa finestra coberta amb un arc adovellat de mig punt, d’estructura autènticament romànica. El parament és força diferent, els carreus són de menors dimensions que els de la façana, menys homogenis i no tant ben escairats. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Actualment la base del campanar correspon a un tram de la nau lateral de l'església modificada al segle XVII-XVIII aprofitant elements de l'antiga església romànica. És un dels pocs campanars de torre que conserva el Berguedà. A causa del seu aparell i disposició aquest campanar correspon a una construcció del final del segle XI.

La porta es troba centrada al mur dels peus. És l’únic element que trenca la monotonia de la façana. La porta està a migjorn, és de dos batents de fusta que s'obre cap a dins i tanca el portal d'entrada, molt auster, amb dos arcs de mig punt en degradació.

És a destacar la ferramenta de la porta, amb formes senzilles d'espirals entrellaçades. El ferro era utilitzat com a element de protecció i evolucionà cap a la seva utilització com a element decoratiu. Es tracta d’un treball de finals del segle XII.  

Santa Maria de Castellar de n'Hug és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  

L’any 1984 el Ministeri de Turisme va premiar la tasca de recuperació i conservació duta a terme al poble, qualificant-lo com un dels pobles més bells de l Estat espanyol. Pujar-hi és quedar admirat de la seva bellesa i de la grandiosa panoràmica que s’hi divisa. 

He hagut d’aprofitar una foto treta d’un arxiu d’internet de la façana principal per millor completar la crònica. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.