divendres, 5 de febrer de 2016

SANT CLIMENT DE TALLTORTA. BOLVIR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Feia temps que teníem fotografies de l’exterior de Sant Climent de Talltorta, Però a l’anar a publicar-les, com fem normalment, sempre ens quedava una amargor ja que ens havíem assabentat que dins hi havia un verdader tresor artístic i pictòric. L’església dona una senzilla imatge amb el seu cementiri al costat del temple. Al mateix temps tot l’edifici queda emparedat entre dues cases laterals de les poques existents en el petit lloc. 

En una pàgina informativa de l’Ajuntament de Bolvir van trobar un número de telèfon pertanyen a l’Espai Ceretània de Bolvir. Ens van posar en contacte i van poder concertar la visita a Sant Climent. L’Helena, de Ceretània, va ser una guia amable i puntual que ens va facilitar l’entrada al temple, va donar-nos les explicacions pertinents i a més m’ha facilitat el text que acompanyo a continuació. A més, ens va fer conèixer dins l’Espai Ceretània l’estat actual de les excavacions arqueològiques del Castellot i la seva trajectòria històrica.  

L’església de Sant Climent de Talltorta, que es troba al terme municipal de Bolvir. Es troba a la Plana a 1.060 m. d'alçària. S'hi arriba pel camí que surt d'Escadarcs o bé des de Puigcerdà. La parròquia de Talltorta pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó (segle XII). L'antiga església estava sota l'advocació de la Santa Fe i l'actual de Sant Climent data del segle XVII, dins la qual es pot veure un retaule gòtic tardà (s. XV-XVI).  

És un edifici que destaca per conservar en el seu interior unes pintures murals del segle XVIII que ocupen pràcticament el temple. Es tracta d’una petita església de nau única i absis quadrat amb les cantonades seccionades i cobert amb una semi cúpula. Tres capelles, una al mur dret del temple i dues al esquerra, cobertes amb voltes de canó apuntades.  

L’accés al temple es fa pel nord. Als peus de l’església hi ha un cor alçat al segon pis que cobreix un petit baptisteri. Al cantó dret del presbiteri hi trobem la sagristia.  

 
No obstant gràcies a unes restauracions i excavacions arqueològiques es va determinar la presència d’una primer temple d’època romànica del qual, a dia d’avui, podem veure’n l’absis circular gràcies a unes excavacions arqueològiques i a un cobriment amb vidre que permet la seva visibilitat els usuaris de l’església.
 


Es creu que aquest primer edifici seria longitudinal de nau única i un absis semicircular.   

Estudis arqueològics 

Els estudis arqueològics dirigits per Laia Creus i Gispert, les obres realitzades a l’església de Sant Climent de Talltorta per la Diputació de Girona (Servei de Monuments) i l’Ajuntament de Bolvir han donat a conèixer els orígens més reculats d’aquesta parròquia, que fins ara hom situava al segle XVII, en l’època barroca.
 
En concret, les intervencions arqueològiques prèvies a la restauració del conjunt han localitzat les restes d’un absis romànic molt malmès i part dels murs laterals, de manera que la història de l’edifici retrocedeix quasi cinc-cents anys. 
 
De fet aquestes restes s’han relacionat amb dues esglésies desaparegudes de la zona. En primer lloc, amb la de Sant Climent del Soler, que tingué grau de parròquia des de molt antic, atès que ja figura com a única parròquia del terme de Talltorta en les visites pastorals realitzades entre els anys 1312 i 1314, i és esmentada per darrer cop a mitjans del segle XVII. I, en segon lloc, amb la també desapareguda església de Santa Fe de Talltorta, que formava part de les propietats que el monestir de Sant Martí del Canigó posseïa a la zona des del segle XI. Més concretament, aquesta era la parròquia d’un petit nucli de població desaparegut cap al segle XVII.
 

De les dues esglésies sembla que les restes localitzades pertanyen més probablement a la segona, atès que Sant Climent del Soler, l’antiga parròquia, ha estat localitzada en un altre punt geogràfic de la zona, mentre que Santa Fe és l’única que té ben documentat un nucli habitat al voltant i, a més, quedava a prop del riu Rigal, proper a la zona.  

Actualment, es desconeixen el motiu pel qual aquest petit nucli urbà fou abandonat juntament amb la seva església, però potser caldria entendre-ho com una conseqüència de les destruccions produïdes per la Guerra dels Segadors, que finalitzà amb la cessió dels comptats del Rosselló i de bona part de la Cerdanya a l’Estat Francès, per la Pau dels Pirineus (1659).  

A l’hora, aquest despoblament anà acompanyat de la posterior ruïna de l’edifici, possiblement afectat per una riuada que donà el cop de gràcia a una construcció que ja devia estar molt malmesa (les restes de l’absis, totalment ensulsiat, denotaven que aquesta havia caigut de manera brutal i sobtada). Possiblement per aquest motiu, quan bastí l’actual església de Sant Climent de Talltorta, finalitzada l’any 1667, tot just en el moment en què el país es començava a recuperar dels estralls del conflicte, no s’intentà rehabilitar l’edifici i és fa totalment nou; això sí, aprofitant els materials provinents de l’església enderrocada. 
 
 
L’església actual, doncs, es bastí a mitjans del segle XVII, tot i que fou finalitzada durant el segle següent.
 
Estructuralment, és un edifici molt simple, atès que consta d’una única nau, on s’obren diverses capelles laterals, un absis poligonal i un petit campanar bastit en època moderna que s’alça damunt d’una de les capelles. 

PINTURES BARROQUES 

Les pintures barroques destaquen per la seva conservació. El clima sec de la plana ceretana han permès que la pintura es conservés. 

 
Tanmateix, l’element més destacable és la decoració pictòrica barroca que conserva a l’interior,, que data de l’episcopat de Simenó de Guinda i Apeztegui, que fou bisbe de la Seu d’Urgell del 1714 al 1737. En aquestes pintures, que són fetes amb tremp, en un estil molt popular barroc molt senzill però impactant, s’hi representen diverses escenes bíbliques: la matança dels innocents, el judici final, etc. 

RESTAURACIÓ DEL CONJUNT 

L’objectiu d’aquesta intervenció era arranjar l ‘interior de l’església, atès que el paviment de fusta estava podrit, i evitar les entrades d’aigua procedents del subsòl que malmetien les pintures (la teulada ja havia estat reparada en una intervenció anterior, la qual cosa comportà la pèrdua de la llosa del país de la coberta i els rejuntats i enlluïts originals). Per això, era prioritari fer-hi una cambra d’aire que aïllés les pintures del terreny i alhora evités que les humitats pugessin per capil·laritat.
 


Precisament, fou durant la intervenció arqueològica prèvia a aquesta actuació que es localitzaren les restes, molt malmeses, de l’edifici romànic a la zona del absis. Com a conseqüència d’aquesta troballa, s’hagué de variar el projecte original, per tal de deixar visibles els murs romànics. En conseqüència, la zona del presbiteri s’ha acabat amb una estructura de metall i vidre que permet als visitants observar les restes arqueològiques.

En canvi, a la nau de l’església, on només han aparegut restes de diversos enterraments (entre els quals cal destacar una làpida sepulcral de l’any 1780, que actualment es pot observar  en una capella lateral), s’ha mantingut la idea original de pavimentar-la amb fusta al centre i al pedra a les capelles laterals i al passadís d’accés.

 
L’actuació més dificultosa i lenta, però ha estat l’efectuada a les pintures que decoraven els murs de l’església, atès que ha calgut consolidar i restaurar totalment uns frescos que omplen quasi el noranta per cent dels paraments.  

Alhora, aquest procés de restauració a servit per localitzar, a la paret de migdia i de ponent, sota la capa pictòrica barroca, restes de pintura romànica que representen cortinatges (motiu decoratiu típic en la part inferior dels murs d’aquest període), les quals s’han deixat visibles puntualment. Això demostra que l’església romànica no caigué totalment i que part dels murs foren aprofitats per bastir l’estructura del nou edifici.


El resultat d’aquesta intervenció ha estat del tot reeixit, atès que permet observar un dels millors exemples de pintura barroca religiosa de les nostres comarques, que dóna a l’església de Talltorta un caire únic. 

Gràcies Helena per la teva amabilitat i professionalitat. També volem agrair a l’alcalde de Bolvir per la gentilesa i bonhomia que va mostrar amb nosaltres. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada