Feia
temps que teníem fotografies de l’exterior de Sant Climent de Talltorta, Però a
l’anar a publicar-les, com fem normalment, sempre ens quedava una amargor ja
que ens havíem assabentat que dins hi havia un verdader tresor artístic i
pictòric. L’església dona una senzilla imatge amb el seu cementiri al costat
del temple. Al mateix temps tot l’edifici queda emparedat entre dues cases
laterals de les poques existents en el petit lloc.
En
una pàgina informativa de l’Ajuntament de Bolvir van trobar un número de
telèfon pertanyen a l’Espai Ceretània de Bolvir. Ens van posar en contacte i
van poder concertar la visita a Sant Climent. L’Helena, de Ceretània, va ser
una guia amable i puntual que ens va facilitar l’entrada al temple, va
donar-nos les explicacions pertinents i a més m’ha facilitat el text que
acompanyo a continuació. A més, ens va fer conèixer dins l’Espai Ceretània
l’estat actual de les excavacions arqueològiques del Castellot i la seva
trajectòria històrica.
L’església
de Sant Climent de Talltorta, que es troba al terme municipal de Bolvir. Es
troba a la Plana a 1.060 m. d'alçària. S'hi arriba pel camí que surt
d'Escadarcs o bé des de Puigcerdà. La parròquia de Talltorta pertanyia al
monestir de Sant Martí del Canigó (segle XII). L'antiga església estava sota
l'advocació de la Santa Fe i l'actual de Sant Climent data del segle XVII, dins
la qual es pot veure un retaule gòtic tardà (s. XV-XVI).
És
un edifici que destaca per conservar en el seu interior unes pintures murals
del segle XVIII que ocupen pràcticament el temple. Es tracta d’una petita
església de nau única i absis quadrat amb les cantonades seccionades i cobert
amb una semi cúpula. Tres capelles, una al mur dret del temple i dues al
esquerra, cobertes amb voltes de canó apuntades.
L’accés
al temple es fa pel nord. Als peus de l’església hi ha un cor alçat al segon
pis que cobreix un petit baptisteri. Al cantó dret del presbiteri hi trobem la
sagristia.
No
obstant gràcies a unes restauracions i excavacions arqueològiques es va
determinar la presència d’una primer temple d’època romànica del qual, a dia
d’avui, podem veure’n l’absis circular gràcies a unes excavacions
arqueològiques i a un cobriment amb vidre que permet la seva visibilitat els
usuaris de l’església.
Es
creu que aquest primer edifici seria longitudinal de nau única i un absis
semicircular.
Estudis arqueològics
Els
estudis arqueològics dirigits per Laia Creus i Gispert, les obres realitzades a
l’església de Sant Climent de Talltorta per la Diputació de Girona (Servei de
Monuments) i l’Ajuntament de Bolvir han donat a conèixer els orígens més
reculats d’aquesta parròquia, que fins ara hom situava al segle XVII, en
l’època barroca.
En
concret, les intervencions arqueològiques prèvies a la restauració del conjunt
han localitzat les restes d’un absis romànic molt malmès i part dels murs
laterals, de manera que la història de l’edifici retrocedeix quasi cinc-cents
anys.
De
fet aquestes restes s’han relacionat amb dues esglésies desaparegudes de la
zona. En primer lloc, amb la de Sant Climent del Soler, que tingué grau de
parròquia des de molt antic, atès que ja figura com a única parròquia del terme
de Talltorta en les visites pastorals realitzades entre els anys 1312 i 1314, i
és esmentada per darrer cop a mitjans del segle XVII. I, en segon lloc, amb la
també desapareguda església de Santa Fe de Talltorta, que formava part de les
propietats que el monestir de Sant Martí del Canigó posseïa a la zona des del
segle XI. Més concretament, aquesta era la parròquia d’un petit nucli de
població desaparegut cap al segle XVII.
De
les dues esglésies sembla que les restes localitzades pertanyen més
probablement a la segona, atès que Sant Climent del Soler, l’antiga parròquia,
ha estat localitzada en un altre punt geogràfic de la zona, mentre que Santa Fe
és l’única que té ben documentat un nucli habitat al voltant i, a més, quedava
a prop del riu Rigal, proper a la zona.
Actualment,
es desconeixen el motiu pel qual aquest petit nucli urbà fou abandonat
juntament amb la seva església, però potser caldria entendre-ho com una
conseqüència de les destruccions produïdes per la Guerra dels Segadors, que
finalitzà amb la cessió dels comptats del Rosselló i de bona part de la
Cerdanya a l’Estat Francès, per la Pau dels Pirineus (1659).
A
l’hora, aquest despoblament anà acompanyat de la posterior ruïna de l’edifici,
possiblement afectat per una riuada que donà el cop de gràcia a una construcció
que ja devia estar molt malmesa (les restes de l’absis, totalment ensulsiat,
denotaven que aquesta havia caigut de manera brutal i sobtada). Possiblement
per aquest motiu, quan bastí l’actual església de Sant Climent de Talltorta,
finalitzada l’any 1667, tot just en el moment en què el país es començava a
recuperar dels estralls del conflicte, no s’intentà rehabilitar l’edifici i és
fa totalment nou; això sí, aprofitant els materials provinents de l’església
enderrocada.
L’església
actual, doncs, es bastí a mitjans del segle XVII, tot i que fou finalitzada
durant el segle següent.
Estructuralment,
és un edifici molt simple, atès que consta d’una única nau, on s’obren diverses
capelles laterals, un absis poligonal i un petit campanar bastit en època
moderna que s’alça damunt d’una de les capelles.
PINTURES BARROQUES
Les
pintures barroques destaquen per la seva conservació. El clima sec de la plana
ceretana han permès que la pintura es conservés.
Tanmateix,
l’element més destacable és la decoració pictòrica barroca que conserva a
l’interior,, que data de l’episcopat de Simenó de Guinda i Apeztegui, que fou
bisbe de la Seu d’Urgell del 1714 al 1737. En aquestes pintures, que són fetes
amb tremp, en un estil molt popular barroc molt senzill però impactant, s’hi
representen diverses escenes bíbliques: la matança dels innocents, el judici
final, etc.
RESTAURACIÓ DEL
CONJUNT
L’objectiu
d’aquesta intervenció era arranjar l ‘interior de l’església, atès que el
paviment de fusta estava podrit, i evitar les entrades d’aigua procedents del
subsòl que malmetien les pintures (la teulada ja havia estat reparada en una
intervenció anterior, la qual cosa comportà la pèrdua de la llosa del país de
la coberta i els rejuntats i enlluïts originals). Per això, era prioritari
fer-hi una cambra d’aire que aïllés les pintures del terreny i alhora evités
que les humitats pugessin per capil·laritat.
Precisament,
fou durant la intervenció arqueològica prèvia a aquesta actuació que es
localitzaren les restes, molt malmeses, de l’edifici romànic a la zona del
absis. Com a conseqüència d’aquesta troballa, s’hagué de variar el projecte
original, per tal de deixar visibles els murs romànics. En conseqüència, la
zona del presbiteri s’ha acabat amb una estructura de metall i vidre que permet
als visitants observar les restes arqueològiques.
En
canvi, a la nau de l’església, on només han aparegut restes de diversos
enterraments (entre els quals cal destacar una làpida sepulcral de l’any 1780,
que actualment es pot observar en una
capella lateral), s’ha mantingut la idea original de pavimentar-la amb fusta al
centre i al pedra a les capelles laterals i al passadís d’accés.
L’actuació
més dificultosa i lenta, però ha estat l’efectuada a les pintures que decoraven
els murs de l’església, atès que ha calgut consolidar i restaurar totalment uns
frescos que omplen quasi el noranta per cent dels paraments.
Alhora,
aquest procés de restauració a servit per localitzar, a la paret de migdia i de
ponent, sota la capa pictòrica barroca, restes de pintura romànica que
representen cortinatges (motiu decoratiu típic en la part inferior dels murs
d’aquest període), les quals s’han deixat visibles puntualment. Això demostra
que l’església romànica no caigué totalment i que part dels murs foren
aprofitats per bastir l’estructura del nou edifici.
El
resultat d’aquesta intervenció ha estat del tot reeixit, atès que permet
observar un dels millors exemples de pintura barroca religiosa de les nostres
comarques, que dóna a l’església de Talltorta un caire únic.
Gràcies
Helena per la teva amabilitat i professionalitat. També volem agrair a
l’alcalde de Bolvir per la gentilesa i bonhomia que va mostrar amb nosaltres.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada