dimecres, 10 de febrer de 2016

MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA. BOLVIR. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Va ser un matí aprofitat el de la nostra visita a Bolvir. Vam veure Sant Climent de Talltorta, Ceretània, Santa Cecília de Bolvir, i la de la present crònica. També van revisar unes fotos que teníem anteriors. 

 
Mare de Déu de l’Esperança és una petita capella situada al costat de l'església de Santa Cecília. És del segle XIV però reformada en època moderna. Pertany a l’estil gòtic.
 
Segons una inscripció sepulcral s’ha atribueix la seva construcció a Guillem Pere, prevere de Meranges. La làpida de marbre era per a la tomba de Guillem Pere, presbiter de Meranges, que feu edificar la capella l'any 1347. No se sap si el van arribar a enterrar aquí, ja que l'any de la seva mort va quedar sense omplir. El text està escrit en llatí en caràcters gòtics; hi ha dos escuts ogivals representant una mà i les inicials G.P. El text, traduït, diu així: "Aquesta és la tomba de Guillem Pere, presbiter de Meranges, que féu edificar aquesta capella l'any del Senyor 1347, durant el temps Pasqual, ell emigrà d'aquest segle l'any del Senyor 13.. Que la seva ànima reposi en pau!"

La nau de forma rectangular està capçada per un absis semicircular. La façana presenta un eix de simetria central, coronat per un gran campanar d'espadanya d'una sola obertura.  

El cor està als peus de la capella, on s'hi puja per una escala de fusta. La coberta és un embigat, a dues vessants, cobert de llicorella.

 
La façana es va renovar cap als anys 30 del segle XX. Les obertures de les finestres ja existents, es van transformar. La porta era adovellada de mig punt i les finestres eren rectangulars. Les finestres són de mig punt com la porta i presenten carreus ben treballats i arcs ben dovellats. 

A l'interior, darrera l'altar, és on hi havia el retaule gòtic del segle XV de la Mare de Déu de l'Esperança fins a la Guerra Civil, a partir de la qual es va portar a l'Església Parroquial de Santa Cecília de Bolvir, on avui dia es pot contemplar.  

Al mig d'aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha una reproducció de la desapareguda imatge de la Verge de Bolvir, romànica, del segle XIII i que era una talla de 50 cm policromada. La una mare de Déu era asseguda en un tron i guarnida amb vel, túnica i mantell, el Nen restava assegut sobre la mà i el genoll esquerre de la Mare. Va ser cremada com tantes altres l'any 1936.
 
No puc deixar d’escriure una nota abreviada, extreta del quadre informatiu que hi ha al costat de la formosa obra, que ens narra les vicissituds d’aquest retaule fins a la seva total recuperació.

El retaule està estructural en cinc quadres (Presentació, Nadal, Epifania, Pentecosta i Coronació) repartits al voltant de la capelleta on s’havia col·locat la Mare de Déu romànica. Aquest retaule tornà a Bolvir desprès de la Guerra Civil, gràcies a les gestions constants i laborioses del seu rector mossèn Ramon Soldevila i Mir, i s’instal·la a l’església parroquial.

N’havia desaparegut la predel·la composta per cinc quadres (Sant Antoni Abat, Resurrecció, Ecce Homo, Ascensió i Sant Rafel). Van transcórrer seixanta dos anys per què sota el més estricte secret d’anonimat (sub sigillo sacramentali) la predel·la fos tornada a la diòcesi. Una vegada tractada i restaurada convenientment, després d’haver pres la mesures de seguretat amb que calia protegir-la, va tornar a la parròquia.

Aquest retaule gòtic està qualificat com un dels més preuats en son estil de la Cerdanya i considerat com una de les més belles obres dels pintors de l’edat mitjana conservades a les esglésies de Cerdanya. 

Chandler Rathfon Post, de la Universitat d’Harvard en el seu llibre “Historia de la Pintura Española” (any 1938) insinua que el retaule de Bolvir fos obrat per Rafael Vergós. 

La capella ha estat habilitada com a sala d’exposicions i s’hi exposen un rellotge antic del segle XVI i eines del camp. 

La capella de la Mare de Déu de l'Esperança està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada