Va
ser un matí aprofitat el de la nostra visita a Bolvir. Vam veure Sant Climent
de Talltorta, Ceretània, Santa Cecília de Bolvir, i la de la present crònica.
També van revisar unes fotos que teníem anteriors.
Mare
de Déu de l’Esperança és una petita capella situada al costat de l'església de
Santa Cecília. És del segle XIV però reformada en època moderna. Pertany a
l’estil gòtic.
Segons
una inscripció sepulcral s’ha atribueix la seva construcció a Guillem Pere,
prevere de Meranges. La làpida de marbre era per a la tomba de Guillem Pere,
presbiter de Meranges, que feu edificar la capella l'any 1347. No se sap si el
van arribar a enterrar aquí, ja que l'any de la seva mort va quedar sense
omplir. El text està escrit en llatí en caràcters gòtics; hi ha dos escuts
ogivals representant una mà i les inicials G.P. El text, traduït, diu així:
"Aquesta és la tomba de Guillem Pere, presbiter de Meranges, que féu
edificar aquesta capella l'any del Senyor 1347, durant el temps Pasqual, ell
emigrà d'aquest segle l'any del Senyor 13.. Que la seva ànima reposi en
pau!"
La
nau de forma rectangular està capçada per un absis semicircular. La façana
presenta un eix de simetria central, coronat per un gran campanar d'espadanya
d'una sola obertura.
El
cor està als peus de la capella, on s'hi puja per una escala de fusta. La
coberta és un embigat, a dues vessants, cobert de llicorella.
La
façana es va renovar cap als anys 30 del segle XX. Les obertures de les
finestres ja existents, es van transformar. La porta era adovellada de mig punt
i les finestres eren rectangulars. Les finestres són de mig punt com la porta i
presenten carreus ben treballats i arcs ben dovellats.
A
l'interior, darrera l'altar, és on hi havia el retaule gòtic del segle XV de la
Mare de Déu de l'Esperança fins a la Guerra Civil, a partir de la qual es va
portar a l'Església Parroquial de Santa Cecília de Bolvir, on avui dia es pot
contemplar.
Al
mig d'aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha una reproducció de la
desapareguda imatge de la Verge de Bolvir, romànica, del segle XIII i que era
una talla de 50 cm policromada. La una mare de Déu era asseguda en un tron i
guarnida amb vel, túnica i mantell, el Nen restava assegut sobre la mà i el
genoll esquerre de la Mare. Va ser cremada com tantes altres l'any 1936.
No
puc deixar d’escriure una nota abreviada, extreta del quadre informatiu que hi
ha al costat de la formosa obra, que ens narra les vicissituds d’aquest retaule
fins a la seva total recuperació.
El
retaule està estructural en cinc quadres (Presentació, Nadal, Epifania,
Pentecosta i Coronació) repartits al voltant de la capelleta on s’havia
col·locat la Mare de Déu romànica. Aquest retaule tornà a Bolvir desprès de la
Guerra Civil, gràcies a les gestions constants i laborioses del seu rector
mossèn Ramon Soldevila i Mir, i s’instal·la a l’església parroquial.
N’havia
desaparegut la predel·la composta per cinc quadres (Sant Antoni Abat,
Resurrecció, Ecce Homo, Ascensió i Sant Rafel). Van transcórrer seixanta dos
anys per què sota el més estricte secret d’anonimat (sub sigillo sacramentali)
la predel·la fos tornada a la diòcesi. Una vegada tractada i restaurada
convenientment, després d’haver pres la mesures de seguretat amb que calia
protegir-la, va tornar a la parròquia.
Aquest
retaule gòtic està qualificat com un dels més preuats en son estil de la Cerdanya i considerat com una de les més belles
obres dels pintors de l’edat mitjana conservades a les esglésies de Cerdanya.
Chandler
Rathfon Post, de la Universitat d’Harvard en el seu llibre “Historia de la
Pintura Española” (any 1938) insinua que el retaule de Bolvir fos obrat per
Rafael Vergós.
La
capella ha estat habilitada com a sala d’exposicions i s’hi exposen un rellotge
antic del segle XVI i eines del camp.
La capella de la Mare de Déu de l'Esperança està inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada