SANT JOAN DE DORRES. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.  

Seguint les indicacions del fulletó de Via Romànica aquest cop visitàvem el poble de Dorres i la seva església sota l’advocació de Sant Joan. 

 

Dorres (184 h., 2009, 1.450 m. d’alt.) és un municipi situat al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m). Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic (serrat dels Llops, pic de Mollet), erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble.  

 

Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers. Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà origen a un petit establiment balneari (banys de Dorres ) en relació amb el proper balneari de les Escaldes.  

Consultat el diccionari Alcover-Moll sobre l’etimologia del nom ens dona la següent  explicació.: d'una forma *Iturres, derivada del basc iturri ‘font’; en l'Edat Mitjana apareix denominat Edorres (Coromines, ap. RFH, v, 9). 

Les fonts d’aigües sulfuroses termals són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns anys hi foren localitzats vestigis d’ocupació prehistòrica, i de l’edat del bronze datables del 1500 aC. Hem de passar al segle IX per tornar a tenir-hi notícies de poblament. En aquest moment es documenta com a Etorres o Etorras, i una mica després, Edors, i al s. XII-XIII, Edorres. 

El primer esment de la parròquia de Dorres (Edors) apareix en un privilegi de l’any 1163 on Papa Alexandre III confirmava que l’abadia de Sant Martí del Canigó hi tenia possessions. Pertanyia al pagus liviensis. 

 

El lloc de Dorres, surt esmenat en documents de l’any 892, era inicialment propietat del monjo Sunifred, fill del comte cerdà. Els monestirs de Cuixà i Canigó, així com els priorats de Sant Jaume de Frontanyà, de Marcèvol i de Bell-lloc hi tingueren possessions. La senyoria, però, sembla que fou del rei des del segle XIV. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa).

És un edifici força modificat que consta d’una nau encapçalada a llevant per un absis semicircular.

El campanar és d’espadanya al qual s’ha afegit un cos per amagar la maquinària del toc de campanes.

Les tres capelles seran afegides al segle XIV i van afectar de forma important les parets laterals de la nau. 

El temple, romànic, té els retaules de la Passió, del segle XVI i de l'Altar Major, del XVII. En una de les capelles laterals s’hi venera una de les marededéu pirinenques probablement més antigues, la imatge del segle XI de la Mare de Déu negra de Bell-lloc.

Dorres ha estat bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, dels quals i de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques. Hom pot gaudir d’aquesta tradició al Museu dels Picapedrers.

Si us és possible doneu una volta per l'Alta Cerdanya, té molts llocs meravellosos per visitar.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.