En
la nostra estada andorrana visitàvem el poble de Pal i la seva església sota l’advocació
de Sant Climent. Hem de nomenar també el bon tracte rebut en la visita que van
fer al Centre d’Interpretació Andorra Romànica. Una molt interessant visita com
a complement de la visita a l’església.
Pal (25 h. 2009) és un poble de la parròquia de la Massana (Andorra), situat a 1551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts). L’any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l'estació d’esquí de Pal (3 teleselles i 11 telesquís), situada al bosc de Pal.
El poble de Pal es considerat como un de los conjunts rurals millor conservats d’Andorra. De fet forma part de un pla de protecció especial de l’arquitectura tradicional andorrana des de 1997.
La
primera notícia escrita sobre el lloc de Pla és en la concòrdia de l’any 1112.
Posteriorment és esmentat en documents dels anys 1176, 1201, 1265, etc.
Sant Climent de Pal és un temple d'estil romànic sota l’advocació a Climent
I, papa i sant.
La
seva primera notícia es remunta a l'any 1312 en la visita del visitador de l’arquebisbe
de Tarragona Galceran Sacosta. En aquella època, l'església era dependent de la
jurisdicció de la Massana, tot i que tenia capellà propi.
L’edifici
de l’església, l’exponent més rellevant del conjunt, data de finals del segle
XI- principis del segle XII, amb ampliacions posteriors d’època moderna. La
planta és de nau rectangular i conserva una part important dels murs romànics.
En
aquest costat es troba també el campanar de torre d’estil llombard, un dels més
coneguts del Principat. Presenta planta quadrada i tres pisos amb finestres
geminades (dobles les de la tercera alçada) decorades amb bandes i arcuacions
llombardes. Es remata amb una coberta que, visualment, sembla estar
lleugerament aplatada. Va ser construït probablement entre els segles XI i XII.
El conjunt eclesial i l'entorn del poble, en fan un exemplar únic.
L'absis
actual de l'església és quadrangular i substituí en els segles XVII-XVII a
l'original romànic.
L'accés
a l'interior del temple s'efectua a través d'una porta formada per un arc de
mig punt decorat amb un fris de
dents de serra, que es troba en el mur sud de la nau, protegida per un pòrtic.
Decorativament,
conserva dues piles baptismals (una de les quals utilitzada pel que sembla per
conservar oli), una reixa de ferro forjat procedent del cementiri, dues creus
processionals de fusta policromada, tot això del segle XII. També hi ha una
talla de la Mare de Déu sota la seva advocació de Nostra Senyora dels Remei que
respon a la tipologia habitual del segle XIII, i un retaule barroc de 1709
dedicat al sant titular.
El
conjunt de Pal està catalogat com a Bé d’Interès Cultural.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada