Visitàvem
el llogaret de Beders proper a Bellver de Cerdanya. La zona presenta poca construcció
antiga però hi ha una bonica zona residencial.
El
poble (1085 m. alt, 19 h. 2009), és situat prop del curs del Torrent de la
Bavosa, i als peus del Serrat de la Quera; a zona oriental de la Batllia. No
gaires cases i masos formen aquest rústic poble. Es pot veure una panoràmica de
les valls de l’Ingla i de la Llosa.
Consultat
el significat del nom toponímic en “Origen dels noms geogràfics de Catalunya”
de Manuel terrades i Bofarull surt aquesta indicació.: del basc biterris, bide-orri, que significa “indret
vora el camí”.
Santa
Cecília de Beders, que depèn de l'antiga parròquia de Coborriu de Bellver, apareix
esmentada amb el topònim de "Biterris" en l'Acta de consagració de la
catedral d'Urgell al final del segle X i en l'Acta de consagració de l'església
de Sant Andreu de Baltarga el 891. Pertanyia al pagus tollonensis.
La petita capella aïllada de Santa Cecília de Beders, que havia estat una humil parròquia, ha patit saquejos i destrosses al llarg dels temps.
Es
tracta d’un edifici del segle XII, d’una sola nau encapçalada per un absis
semicircular a llevant amb una finestra de doble esqueixada i la coberta en
volta de canó, actualment desapareguda.
La
construcció actual és d'una sola nau coberta amb un embigat de fusta a dues
aigües, substituint la volta de canó, i absis semicircular llis amb finestra
esqueixada. En la restauració s'ha recuperat l'absis que havia estat
reconvertit en sagristia separant-lo de la nau per una paret. L'aparell de
l'absis, del segle XII, és més regular que el de la resta de l'edifici que
respon a una reconstrucció més tardana de la nau i explica la insòlita ubicació
de l'entrada al costat nord.
El
frontispici està coronat per una petita espadanya d’un sol ull.
La
restauració del 2003 va posar al descobert sota l’enguixat pintures del segle
XII a l’absis que representen una quadrícula. Tanmateix les excavacions
arqueològiques efectuades a l’interior van descobrir el “reconditori” on aniria
la “lipsanoteca” amb les relíquies de la santa i unes sitges que posaven de
manifest una ocupació baix imperial del lloc com també ho demostra la presència
de “tegulae” romanes reaprofitades en el parament de l’església.
Un
lloc de pau per gaudir de la naturalesa.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada