dijous, 29 de maig de 2014

SANT ESTEVE DE LES PERERES. FONTANALS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Visitàvem cercant els punts indicats en el fulletó de Via Romànica el llogaret de Les Pereres i la seva església sota l’advocació de Sant Esteve. A la sortida de l’encantador poble en direcció a Villallobent,  sota mateix de la carretera, es troba aquesta església en bon estat mostrant-nos que les obres de restauració han estat finalitzades. 
 

El poblet de les Pereres situat a 1140 m. d’alt. (la major part de poblament disseminat) (23 h. 2009) és situat a la riba del Torrent de les Pereres, prop de la seva confluència amb el Segre, i al peu del Serrat de les Pereres, vora el camí de Queixans a Vilallobent. 

 
Hom identifica aquesta població amb una de les parròquies que al segle IX formaven part del bisbat d’Urgell i que duia el nom d’Ans o Ancs. I no serà fins el segle XV que començarà a dir-se  les Peres, les Pedreres i finalment rebre el seu nom actual de Les Pereres. Nom que s’ha relacionat amb els nombrosos perers que hi té als voltants i amb les pedres que hi havia antigament.  

Apareix esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X (Hansi). Pertanyia al pagus liviensis. El poble pertanyé a Eixalada i a Cuixà (vers el s. IX). Posteriorment desaparegué de la Comunitat de Preveres de St. Maria de Puigcerdà.  

Va patir com quasi totes les esglésies de la zona el saqueig per part de les tropes càtares del comte de Foix  l'any 1198.  

Va ser abandonada després dels danys soferts el 1936. L’any 1988 amb motiu del seu abandonament s’esfondrà la volta. L'any 1992 es va procedir a la seva restauració. 

L'església actual és un edifici romànic, construït entre els segles XI i XII, però molt modificat durant els segles XVII i XVIII. 

Als murs de la seva nau s'aprecia clarament fileres d'opus spicatum fins a una alçada d'uns 2,80 metres des d'aquí les fileres són de carreus més grans allargats i sensiblement treballats formant murs d'1,50 metres de gruix. Dos arcs torals de mig punt divideixen la nau en tres trams. 

L’edifici té una sola nau coberta amb volta de canó, encapçalada per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. Probablement, aquest absis dataria del segle XI i la nau del XII. 

 
L'absis semicircular és més petit que la nau, té una finestra absidal cega de doble esqueixada i arc circular de dovelles treballades rudimentàriament. 

Les dues capelles laterals d’arc de mig punt fet amb rajoles  i una habitació a la dreta de l’altar que era la sagristia semblen construïdes durant les reformes del segle XVIII. També va construir-se una fornícula per situar l'antiga pica baptismal d'immersió. 

 
A la façana de ponent de la seva mateixa amplada hi ha un campanar de cadireta de dues obertures, semblant al de la veïna església de Queixans, que va ser remodelat a la reforma del segle XVIII, quan també es va traslladar la porta d'entrada a aquesta mateixa façana. La antiga porta es devia trobar al lloc de la capella lateral de migdia. 

Sorprenents són les cobertes transparents de les dues capelles laterals. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada