Seguint
el nostre circuit per les valls del Principat d’Andorra visitàvem el poble de la Cortinada i la seva
església sota l’advocació de Sant Martí.
Sant
Martí de la Cortinada és una església romànica localitzada
al nord d'Ordino. Juntament amb Santa Coloma i Sant Joan de Caselles són
les joies del romànic andorrà i les que gaudeixen d'un nivell d'originalitat i
autenticitat més alt. A diferència de les altres dues, Sant Martí mostra una
evolució arquitectònica i decorativa d'una gran amplitud.
La
Cortinada és un poble (739 h, 2009) pertanyent a la parròquia d’Ordino a 1.335
m alt, vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
El
temple de La Cortinada ha patit nombroses modificacions al llarg de tots els
segles, però els seus orígens es remunten a l'època romànica. En la primera
concòrdia de l’any 1162 Arnau Pere de la Cortinada era un del representats de
la parròquia d’Ordino. I Guillem Bort, també de la Cortinada, signà en la
concòrdia de l’any 1176. L’any 1312 el rector de Sant Cebrià d’Ordino vivia al
costat de l’església de la Cortinada i des d’allà servia tot la parròquia.
L'edifici
original ha sofert diferents transformacions i ampliacions al llarg del temps,
les quals l'han anat eixamplant cap al nord. En època barroca va ser ampliada
canviant l’orientació de la nau.
L’església
actual és de planta quadrangular amb altars laterals i absis quadrat al nord,
porta oberta al sud i campanar de torre adossat al mur oest. El mur sud
correspon a l’antiga paret de la nau romànica. Del mur nord romànic només es
manté el tram corresponent al presbiteri, lloc on es van localitzar una bona
part de les pintures romàniques que van decorar la nau de la primera església.
L’antic absis romànic s’ha transformat en un altar lateral més de l’església
barroca.
La
porta d'accés està situada en el mur sud. Malgrat que va ser refeta en el segle
XVII, conserva part de la forja del segle XIII. La portalada és amb arc de mig
punt, feta amb pedres de talla, que tanca una porta de fusta decorada amb
diferents peces de ferro forjat. Damunt de la coberta de la nau podem veure
també un petit campanar d'espadanya.
Actualment,
la coberta de la nau és de fusta a dues aigües, mentre la de l’absis és de
volta de canó.
El
campanar s’adossa al mur oest romànic i consisteix en una torre de planta
quadrada de dos pisos amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon,
decorades amb un fris d’arcs cecs i de dents de serra. Sota el ràfec. Té la
coberta a quatre aigües amb lloses de pissarra. Està situada als peus de
l'antiga nau romànica, en l'angle sud-oest de l'actual edificació. És una
ubicació única en tot el romànic andorrà. Algunes fonts afirmen que es podria
haver construït posteriorment al temple, però no s'ha pogut demostrar aquesta
teoria.
El
presbiteri és quadrangular i està separat de la nau per una reixa de ferro
(igual que a la resta de capelles laterals). A la dreta d’aquest hi ha la
sagristia i a l’esquerra una altra cambra. Sota el paviment hi ha dues criptes.
Tot
i que no s'han trobat els fonaments, és probable que l'església va ser concebuda
amb una capçalera triabsidal.
Sant
Martí és una església que va tenir una important decoració pictòrica. El 1968,
quan es procedia a la seva restauració, es van localitzar a la zona de l'absis
les pintures murals romàniques, datables a finals del segle XII, realitzades
pel Mestre de la Cortinada.
El
temple conté també altres elements importants, com un conjunt de quatre
retaules barrocs del segle XVIII (el principal dedicat al patró de
l'església) i tres de laterals dedicats a la Verge, sant Antoni, i la Verge del
Roser.
Les
reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII treballat amb
musicadures i el carilló o el confessionari són altres elements importants de
l'església de Sant Martí de la Cortinada.
En
el centre d'interpretació del romànic de Pal es pot observar una reproducció
d'una talla de fusta policromada procedent d'aquest temple. Es tracta d'un
Crist Crucificat, del segle XIII, que va ser serrat per dotar-lo d'una certa
inclinació i creuar-li les cames.
També
són d'època romànica els bancs que es conserven en la part posterior del
temple. Tenen la particularitat de poder modificar la posició del respatller.
Això és així per que el temple també s'utilitzava per a celebrar les reunions
dels personatges importants del poble i es variava la posició del respatller en
funció de si havien d'escoltar missa o participar en una reunió.
També
és d'aquesta època el pany i la clau, que l'obria. Aquesta va ser robada a
mitjans del segle XX. Actualment es conserva una rèplica de la mateixa. És de
ferro forjat i està ricament decorada, especialment per la part de l'agafador
on trobem diferents motius florals. La canya té forma helicoïdal.
A
banda i banda de la porta d'accés es conserven dues piques beneiteres del segle
XII. Són del pedra granítica, tot i que en l'actualitat es troben recobertes de
pintura blanca.
L’església
de Sant Martí de la Cortinada està catalogada com a Bé d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada