dissabte, 3 de maig de 2014

SANT TOMÀS DE VENTAJOLA. PUIGCERDÀ. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Amb el mapa en una mà i la guia a l’altra cercàvem el poble de Ventajola on no està, però, finalment aconseguíem trobar-lo i el visitàvem. També fotografiàvem la seva església sota l’advocació de Sant Tomàs. 

 
Ventajola és un llogaret, (9 h. 2009 a 1.125 m alt.), situat a la dreta del riu d’Aravó p de Querol, al s. de la vila de Puigcerdà.  La seva existència està documentada des del s. IX. Ventajola és la part més plana de Puigcerdà i es troba al vell mig de la vall cerdana. La part nord de Ventajola és coneguda com el Pla de Malamort i arriba fins a Bolvir. Antigament era una regió pantanosa i fins fa relativament poc era completament erma. Ho era tant que ni les vaques volien anar-hi a pasturar. A mitjans de segle, arrel de la construcció del camp de Golf i de les torres que s'hi varen construir, la zona ha esdevingut novament fèrtil i verda. El nom, de tota manera, sembla ser que prové d'un fet llegendari i no només per l'esterilitat de la terra. 

En la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta resposta.: probablement d'un patronímic llatí *Ventidiola, derivat femení del nom personal Ventidius. En els documents de l'alta edat mitjana apareix el topònim amb les formes Ventaiola i Ventoiola (a. 958), Ventegola i Ventaiola (a. 985), ap. Guiter Phon. Top. 10. 

 
La primera menció de l’església està datada l’any 958 en un precepte del rei Lotari en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà in Ventoiola ecclesia cum decimis et primiciis. Pertanyia al Pagus liviensis. 

Documentada a partir de l'any 958 com pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà en el precepte del rei Lotari i confirmada a la butlla del papa Joan XIII l'any 968, i encara altre cop l'any 1011 a la butlla de Sergi IV. El comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075. 

És un edifici romànic, del segle XI-XII, d'una nau rectangular encapçalada amb un absis semicircular, el qual presenta decoració amb bandes llombardes. En un moment posterior la nau va ser sobrealçada i s'hi va afegir una sagristia i una capella lateral. Els seus murs originals eren d'uns vuitanta centímetres de gruix, segurament amb una coberta de fusta, que va ser modificada posteriorment realçant les parets a un metre i mig i coberta amb volta de rajoles. 


Ha sofert diverses modificacions, com la construcció d’una capella, la sagristia (que amaga parcialment l’absis). El portal d’entrada situat a migjorn va ser refet el segle passat i la ferramenta de la porta prové de Bolvir. 

El més remarcable és la decoració exterior de l’absis amb arcs cecs d’estil llombard, separats per lesenes, dels quals tan sols se’n conserven cinc d’originaris. Interiorment, està cobert amb una volta de quart d’esfera.  

També és molt posterior el campanar d'espadanya situat a ponent de la nau, que és dos ulls. 

Es troba dins d’una propietat privada. Cada racó de la Cerdanya té la seva raó de ser, coneguem-la. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada