SANT ESTEVE DE PRULLANS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.  

Visitàvem la població de Prullans, majoritàriament formada per noves residencies, i a la part antiga cercàvem la seva església sota l’advocació de Sant Esteve. 

Prullans (232 h. 2009) (1.096 m. alt) és una població cap del municipi del seu nom situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà. El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa. A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord. El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre. A més dels cursos esmentats, drenen el territori el riu de Coborriu i els torrents de la Font Sobirana, de Via o de Prat de Via i d’Anes; amb aquest s’ajunta el de Faló. Aquestes torrenteres davallen de la muntanya juntament amb una xarxa de recs ben planejada d’antic, el més important dels quals és el que prové del Vilar de la Llosa, i creen un verger de prat i bosc sota els erms rocosos de la muntanya. 

A més del poble de Prullans i del seu veïnat de Sotanut, el municipi comprèn el poblet d’Ardòvol i els caserius d’Ambret, el Tarter, la Bastida, la Clota, la Serra, Narvils i Orèn. 

Prullans (Prullianus) és esmentat com a parròquia en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle X. Pertanyia al pagus tollonensis. Més tard, el 1061, és esmentat el feu de Prullans, que el vescomte Bernat cedia al comte Ramon Guifre de Cerdanya, en la cessació de les discòrdies entre ambdós. Al llarg del segle XII són documentats diversos personatges cognominats Prullans. Un Ramon Guillem de Prullans tenia pels comtes de Barcelona el castell de Talló vers el 1131 i un G. Berenguer de Prullans, amb la seva mare, sembla que eren castlans reials a Puigcerdà el 1260. El castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans, en ésser concedida la jurisdicció senyorial de Prullans a Joan Cadell. En els fogatjaments del segle XIV consta que els llocs de Prullans i de la Bastida eren de Jaume Cadell, que posseïa també altres indrets. Els Cadell van posseir la baronia fins al segle XVI, quan consta que era de Joanot Descatllar (1545). Els Descatllar eren també senyors d’Avià. Al segle XVII la baronia passà als Linyau (o Llinau), cognominats des d’aleshores Descatllar; al segle XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment pervingué als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. Malgrat ser lloc de baró, la jurisdicció criminal, almenys al segle XVII, pertanyia al rei. 

L’església de Sant Esteve, segle XII, és d’una sola nau de planta rectangular amb un absis semicircular. La volta de la nau central és de canó apuntat, i les de les capelles l'una és d'aresta i l'altre de canó. 

A la meitat de la nau, en tots dos laterals es van obrir a través d'unes arcades, unes capelles, formant una espècie de creuer. Al mur dret a més a més es va construir la sagristia i a l'espai que ocupava en aquest mateix costat la porta original es va edificar posteriorment el campanar de torre, passant la porta d'entrada a la façana als peus de la nau. Restaurada del 1969 al 1972 s'hi ha incorporat uns vitralls a les petites obertures, així com també una font, d'on brolla d'aigua a la pila baptismal. 

L'absis és la part més conservada malgrat les seves reformes, realitzat amb carreus de grans pedres grises fins el nivell de les dues finestres, a partir de les quals les pedres d'edificació són més petites i allargades. S'acaba amb una petita cornisa en ziga-zaga en forma de dent de serra imitant l’original  de la qual només es conserva una peça. 

Absis semicircular, ample i llis amb dues obertures de doble esqueixada i un arc dovellat. Els murs són de carreus de pedra.  

Cor alt de fusta situat als peus de la nau. Portada als peus de mig punt amb porta de fusta antiga, amb la ferramenta de formes espirals i forrellat amb decoració geomètrica. Al mateix pla que la façana, orientada a ponent, s'hi troba la torre campanar de secció quadrangular, construïda amb carreus de pedra.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.