dissabte, 26 de setembre de 2015

LA PIETAT DE ROCA PELANÇA. VILALLONGA DE TER. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Pujàvem fins el poble de la Roca i visitàvem la seva esglesiola sota l’advocació de la verge de la Pietat

 
El poble de la Roca de Pelancà (34 h), situat a la dreta del Ter, a l’entrada del terme des de Llanars, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom damunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella. És format per un grup de cases esglaonades, que formen carrers estrets i tortuosos. En resten algunes cases habitades permanentment; queda algun llenç de les antigues muralles i un vell portal a l’entrada del nucli. Abans d’arribar a la portalada d’entrada hi ha un barri de noves construccions. 

L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dóna nom, al agregat de la Roca. La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelança, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt de la serralada de Sant Bernabé. 

La capella castellera de la Pietat de la Roca és situada al costat de l'antiga fortalesa de Pelancà (o de la roca de Pelancà) que pertanyé als Milany (1244), als So (segle XIV-XVIII) i als Descatllar (des de 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials. El "Castrum de Pellencha" és esmentat per primer cop l'any 1031, en un document entre el comte Ramon Guifré de Cerdanya i el vescomte Bernat.

 
La capella es tracta d’una construcció petita immersa en part dins els murs del castell. La nau és orientada seguint l'eix nord-sud. Té la planta rectangular i és coberta amb volta de canó. 

La façana on hi ha la porta d’entrada és de carreus tallats finament i disposats de forma acurada que contrasta amb la resta de l'aparell, més rústec. Segurament pertany a una construcció posterior. 

Al cim de la porta hi ha una finestra i un petit campanar de paret. El mur de tramuntana ha estat construït damunt la roca. El de ponent aprofita la paret del castell, i a l'altre costat la capella es comunica amb la rectoria d'època molt posterior.  

De fet, tota l’agrupació de cases té algun element de la seva estructura que ha format part del castell. 

L’any 1955-1956 fou restaurada i arranjada, hom tragué el guix i aparegué la pedra vista. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada