Visitàvem
el poble de Setcases i la seva església
sota l’advocació de Sant Miquel. El poble de Setcases (177 h.2005) es troba al
sector S. del terme, a la dreta del Ter, a la confluència amb el torrent de
Vall-llobre.
La
seva arquitectura tradicional, que constituïa una bona mostra de l’arquitectura
popular de la vall, ha estat alterada per noves construccions i per la
restauració de cases antigues com a segona residència. L’únic sector que
conserva el caràcter original són les cases que resten sobre el torrent de
Vall-llobre, situades a l’esquerra del Ter. Un bon nombre de fondes, pensions i
restaurants, amb vistes al turisme atret sobretot pels esports d’hivern, ha
donat un nou caràcter a la població, que ha perdut, en part, l’aire rural
tradicional. 
El
lloc de Setcases s’esmenta en unes
donacions que el comte Sunifred de Besalú féu l’any 965 al monestir de Sant
Pere de Camprodon. El 1017 mitjançant una butlla papal, de Benet VIII, confirmà
al monestir de Camprodon diverses possessions, entre elles, el dret del cenobi
a pescar al riu Ter des de “Septem Casis”
als Calquers. 
Però
el fet històric més important fou la donació, per part del comte Ramon
Berenguer III de Barcelona, al monestir de Ripoll, el 1118, de l’extens alou
que posseïa a la parròquia de Sant Miquel de Setcases i que devia comprendre la
major part del terme. Des d’aleshores el monestir ripollenc fou senyor alodial,
i les rendes de Setcases foren assignades al monjo cambrer. Malgrat el domini
senyorial de Ripoll, la jurisdicció del terme era comtal i després reial, i fou
exercida des del segle XVII pel veguer de Camprodon. Des del segle XVII
endavant hi ha constància que continuava essent un lloc reial.
La
primitiva església romànica de Sant Miquel, edificada al segle XII, fou refeta
totalment després dels terratrèmols del segle XV i refeta encara de nou a partir
de l’any 1729, després d’un incendi que obligà a reparar-ne les voltes i la
teulada. La parròquia, que des d’un principi pertanyia al bisbat de Girona
passà a Vic l’any 1957.
L’edifici,
tot i pertanyent a l´època barroca, es construeix encara segons les línies
gòtiques, sobretot en la nau de l´església, construïda amb volta apuntada,
recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals.
Entre
els esperons que suporten la volta s´allotgen capelles, algunes d´elles
tancades. Segons la disposició d´aquestes capelles, la planta té la forma de
creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent
la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa.
Amb
una restauració recent s´ha repicat l´arrebossat de les parets, deixant vista
l´estructura de pedra. De l´antiga decoració barroca només resta la imatge de
Sant Miquel, sobre la porta d´accés al temple i el retaule barroc de l’any 1754
de l´altar major. El conjunt de l’altar fou salvat dels actes vandàlics durant
la guerra civil gràcies a la intervenció del darrer alcalde republicà, Jaume
Pujol i Molas. Fou restaurat amb encert l’any 1983 sota el patrocini de la
Diputació de Girona. (foto d'Internet)
La
imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Al 1936, la
imatge fou treta del seu lloc i li desaparegué el cap. Al 1940, fou col·locada
de nou, i els membres encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules
plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha
estat repintada en diverses ocasions per un artesà d'Olot. Té aproximadament 70
cm d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació
popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són
molt curts i gruixuts. El dimoni és representat amb monstruositat, és de color
vermell. La testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i
és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells
i roses. Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre
la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan
desaparegudes.
En
procedeix també d’aquesta església una casulla del final del segle XVII,
conservada al Museu Diocesà de Girona.
Setcases
tingué el primer refugi de muntanya (el refugi d’Ulldeter) creat per
l’excursionisme català (també fou el primer refugi muntanyenc de tot l’Estat
espanyol), gràcies a la iniciativa de
Cèsar August Torras i Ferreri, promotor de l’excursionisme pirinenc. Fou
construït a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, segons plans de
l’arquitecte Jeroni Martorell, aleshores president de la secció excursionista
del CEC, a 2 390 m d’altitud, prop del naixement del Ter.
L’estació
d’esquí Vallter 2000, inaugurada el 1975, és una de les estacions d’esports
d’hivern més pròximes a Barcelona i la més oriental de Catalunya, i per tant,
força concorreguda, gràcies a la destacable millora dels seus accessos.
Situats
en tan bell entorn donàvem una volta fins l’estació d’esquí de Vallter gaudint
de molts indrets, de la temperatura i d’unes vistes de muntanya meravelloses.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada