dimarts, 22 de setembre de 2015

SANT MIQUEL DE SETCASES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS.

Visitàvem el poble de  Setcases i la seva església sota l’advocació de Sant Miquel. El poble de Setcases (177 h.2005) es troba al sector S. del terme, a la dreta del Ter, a la confluència amb el torrent de Vall-llobre.  

La seva arquitectura tradicional, que constituïa una bona mostra de l’arquitectura popular de la vall, ha estat alterada per noves construccions i per la restauració de cases antigues com a segona residència. L’únic sector que conserva el caràcter original són les cases que resten sobre el torrent de Vall-llobre, situades a l’esquerra del Ter. Un bon nombre de fondes, pensions i restaurants, amb vistes al turisme atret sobretot pels esports d’hivern, ha donat un nou caràcter a la població, que ha perdut, en part, l’aire rural tradicional.  

El lloc de Setcases s’esmenta en  unes donacions que el comte Sunifred de Besalú féu l’any 965 al monestir de Sant Pere de Camprodon. El 1017 mitjançant una butlla papal, de Benet VIII, confirmà al monestir de Camprodon diverses possessions, entre elles, el dret del cenobi a pescar al riu Ter des de “Septem Casis” als Calquers.  

Però el fet històric més important fou la donació, per part del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, al monestir de Ripoll, el 1118, de l’extens alou que posseïa a la parròquia de Sant Miquel de Setcases i que devia comprendre la major part del terme. Des d’aleshores el monestir ripollenc fou senyor alodial, i les rendes de Setcases foren assignades al monjo cambrer. Malgrat el domini senyorial de Ripoll, la jurisdicció del terme era comtal i després reial, i fou exercida des del segle XVII pel veguer de Camprodon. Des del segle XVII endavant hi ha constància que continuava essent un lloc reial.  

La primitiva església romànica de Sant Miquel, edificada al segle XII, fou refeta totalment després dels terratrèmols del segle XV i refeta encara de nou a partir de l’any 1729, després d’un incendi que obligà a reparar-ne les voltes i la teulada. La parròquia, que des d’un principi pertanyia al bisbat de Girona passà a Vic l’any 1957. 

L’edifici, tot i pertanyent a l´època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l´església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals.  

Entre els esperons que suporten la volta s´allotgen capelles, algunes d´elles tancades. Segons la disposició d´aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa.  

Amb una restauració recent s´ha repicat l´arrebossat de les parets, deixant vista l´estructura de pedra. De l´antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d´accés al temple i el retaule barroc de l’any 1754 de l´altar major. El conjunt de l’altar fou salvat dels actes vandàlics durant la guerra civil gràcies a la intervenció del darrer alcalde republicà, Jaume Pujol i Molas. Fou restaurat amb encert l’any 1983 sota el patrocini de la Diputació de Girona. (foto d'Internet) 

 
La imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Al 1936, la imatge fou treta del seu lloc i li desaparegué el cap. Al 1940, fou col·locada de nou, i els membres encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d'Olot. Té aproximadament 70 cm d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts. El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell. La testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses. Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan desaparegudes.

 
En procedeix també d’aquesta església una casulla del final del segle XVII, conservada al Museu Diocesà de Girona.  

Setcases tingué el primer refugi de muntanya (el refugi d’Ulldeter) creat per l’excursionisme català (també fou el primer refugi muntanyenc de tot l’Estat espanyol),  gràcies a la iniciativa de Cèsar August Torras i Ferreri, promotor de l’excursionisme pirinenc. Fou construït a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, segons plans de l’arquitecte Jeroni Martorell, aleshores president de la secció excursionista del CEC, a 2 390 m d’altitud, prop del naixement del Ter. 

L’estació d’esquí Vallter 2000, inaugurada el 1975, és una de les estacions d’esports d’hivern més pròximes a Barcelona i la més oriental de Catalunya, i per tant, força concorreguda, gràcies a la destacable millora dels seus accessos.

Situats en tan bell entorn donàvem una volta fins l’estació d’esquí de Vallter gaudint de molts indrets, de la temperatura i d’unes vistes de muntanya meravelloses.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada