dimarts, 15 de setembre de 2015

SANTA MARIA DE LES LLOSSES. RIPOLLÈS

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Situats al Ripollès visitàvem el poble de les Llosses (43 h. 2005) de població disseminada. Es troba al mig de la vall, en un petit serrat a la dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme i propera a la riera del mateix nom. Aquest lloc està centrat per l’església parroquial de Santa Maria de les Llosses.

 
L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, què adopta el nom del municipi al qual pertany, és una de les sis parròquies en què antigament era dividit aquest terme, totes elles adscrites a la jurisdicció del castell de la Guàrdia de Ripoll, centre històric del terme.

 
L’església de Santa Maria és esmentada l’any 912 com a propietat del monestir de Ripoll. La seva pertinença al bisbat de Vic queda palesa per la seva inclusió en les tres llistes parroquials d’aquest bisbat, que s’han conservat dels segles XI i XII. La seva pertinença al monestir de Ripoll es veié confirmada en el breu atorgat pel papa Alexandre IV, l’any 1260. I encara més en la sentència  sobre la jurisdicció d’aquesta església favorable al monestir de Ripoll, que es dóna l’any 1312 com a resultat d’un dels plets que sobre jurisdiccions parroquials tingueren en bisbat de Vic  i el monestir ripollès.

Al segle XVI foren aixecades les parets per damunt de les voltes i hom erigí un campanar de torre amb finestres dobles a la part superior de cada cara. Aquest campanar s’erigeix a l’angle superior del temple, vora la porta. 

A l'interior de la nau s'aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament. L’any 1854 fou afegida una sagristia a l’església prop de l’absis i a ponent. Com a conseqüència d’un incendi fou restaurada sota la direcció de mossèn Josep Gudiol, el qual neteja l’interior de l’església dels arrebossats i les decoracions afegides, i féu decorar la conca absidal amb pintures de Llucià Costa. 

Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, bastant apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera amb tres finestres de doble esqueixada, idèntiques i ben centrades. A l’exterior és decorat amb un fris de vint-i-quatre arcuacions cegues sota la cornisa treballada.
 


L'accés es troba al mur de migjorn. És per una senzilla portalada d'arc de mig punt extradossat i refós en relació amb el pla de la façana i amb una porta de fusta , on encara resten vestigis de la ferramenta primitiva, es troba al mur de migjorn. 

Actualment la rectoria és una casa rural. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada