SANT MARCEL DE PLANÈS. PLANOLES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 
Planès o Planès de Rigard actualment és un poble del municipi de Planoles, però fins el 1967 pertanyia al terme municipal de Toses. Amb una població de 32 h. 2009 és situat a 1.207 m alt., a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’ hostal de Planès ).

 

Visitàvem l’església de Sant Marcel de Planès és situada en un revolt del camí, en el desnivell del terreny, i amb un terraplè al costat sud on hi ha el cementiri. I on l’ombra dels arbres vetllen pels difunts que hi descansen. És situada a la part alta de la població. 

En la recerca etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: contracció de Planers (Castell de parròquia des Pujol de Planers, Nombr. fochs Cat. 1359, p. 57). 

L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’alou de “Planeces” i la seva església de Sant Marcel, foren donats al monestir de Sant Joan de les Abadesses pel rei Notari. Aquesta donació és veu confirmada en un altre document de donació de l’any 924.

 

L’església de Sant Marcel de Planès, anomenada també de Planès de Rigard, fou consagrada entre els anys 1018 i 1046, pel bisbe Oliba. L’acta de consagració fou trobada en una lipsanoteca dipositada a l’altar, l’ara el qual és avui al Museu d’Art de Catalunya, i presentava diferents grafits contemporanis de la consagració. La intervenció del bisbe Oliba en aquesta consagració es justifica perla seva pertinença a Sant Joan de les Abadesses. 

Sant Marcel de Planès, que sempre havia estat una part del domini de la vall de Toses, en 1967/68 passa a formar part del municipi de Planoles, era ja sufragània de Nevà el segle XV. 

L’edifici de Sant Marcel de Planès és d'una sola nau rectangular, relativament allargada, capçada a llevant amb un absis d'arc de ferradura, a l'interior, però de planta semicircular, a l'exterior. Tots dos espais s'enllacen per un arc triomfal. A l'exterior, sobre aquest arc, hi descansa el campanar d'espadanya de dues obertures, relativament esvelt.  

 

La coberta ha estat reformada per lloses de llicorella antiga. 

La forma de ferradura de l’absis és poc sensible, però es manifesta a simple vista. La volta de la nau, de canó , es relativament baixa i de mig punt, mentre que la de l’absis és de superfície esfèrica. 

Hi ha dues finestres a l’absis i dues més a la cara de migjorn de la nau totes elles de doble esqueixada. 

L'accés es fa a través del cementiri, per una porta, també al migjorn, amb una llinda plana amb carreus grossos sobre la qual es veu l'arc de la porta original.  

 

Adossada a la part de ponent a l'extrem de la nau, hi ha una gran casa de pagès que en un altre temps havia estat la rectoria. L’edifici ha estat restaurat.

 

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya és conserven a més de l’ara del altar, l’acta de consagració del temple i el frontal de l’altar. 

Un grat lloc per descansar per la pau que transmet el petit poble. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.