SANT VICENÇ DE PLANOLES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Visitàvem el poble de Planoles i també la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç.

 

El poble de Planoles (229 h el 2005), a l’esquerra del Rigard (1.136 m d’alt.), és situat prop de la via del ferrocarril i al peu de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Mentre que per l’esquerra es va al poble, per la dreta hi ha la pista forestal que porta al collet de les Barraques. La minva de població no ha transcendit a nivell extern, aquest poble fins i tot fa la impressió de tenir un gran nombre d’habitants; però la realitat és que s’han construït moltes cases noves la majoria de les quals són de tipus residencial. 

El poble de Planoles, és esmentat des de l’any 938, en què la devota Auresza va cedir un alou d’aquest lloc,  “in valle Petrariense in villa de Planezolas”, al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

 

L’any 1011 en l’inventari que féu l’abat Oliba de les possessions del monestir de Ripoll, arran d’anar a demanar-ne a Roma la confirmació del papa Sergi IV, apareix esmentat un alou situat a Planoles. 

El 1079 un tal Guerau Guillem va fer donació a la catedral d’Urgell del seu alou de Croells (aquest nom encara subsistent en un mas), situat al comtat de Cerdanya. L’alou termenejava amb la muntanya de Toses, amb el terme del castell de Ribes, amb l’elevació d’Era Mala i amb la vila de Toses, noms tots ells vius encara a la contrada.  

Al segle XII el terme pertanyia en part als senyors de Mataplana, amos de Gombrèn i de la vall de Toses, i en part al rei. La població es considerava lloc reial, i la part del sobirà, la més important i poblada del terme.

 

Les primeres notícies que hi ha de l’església de Sant Vicenç de Planoles daten del 1114, tot i que cal suposar que existia molt abans. Ja que en els documents esmenats abans citats la primera donació data de 938. 

L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles és un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Inicialment era una esglesiola d’una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l’interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l’església romànica.  

Una restauració moderna va posar en relleu tota l’estructura i la rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l’antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau. Conserva una pila baptismal del segle XII.

 

L'edifici fou construït al segle XI o XII, malgrat que existia una parròquia anterior; al segle XVIII va ser modificada. L'església romànica tenia una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb cinc arcs torals, un d’ells adossat al mur de ponent, que arrenquen de pilastres adossades al murs. Al cantó de tramuntana són complementats amb sengles contraforts. 

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, que s’obre mitjançant un simple plec. 

Al cantó de migjorn hi havia un petit atri porxat, el qual fou incorporat posteriorment en una segona nau, obrint el mur meridional de l’església, i que ha estat posat en evidència en el curs de treballs de restauració.

L'absis exteriorment és ornat amb arcuacions cegues, que curiosament està formada per un fris de arcuacions llombardes, seguides i sense lesenes.  Al costat sud hi havia un porxo que al segle XVIII fou transformat en una segona nau de l'església.

També en la reforma del segle XVIII s'hi afegí el campanar i una capella. Curioses les escales exteriors per pujar al campanar.

 

Proper a l’església hi ha un petit monument amb la reproducció d’una moneda ibèrica encunyada als voltants de la segona meitat del segle II aC. Pertany  als ausetans, tribus iberes que poblava l’actual comarca de Vic. A un costat hi ha una inscripció Ibera amb el nom de EUSTI ( nom d’una ciutats del ausetans que apareix també com EUSTIBAIKULA). 

Quantes informacions a conèixer de la història del nostre país. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.