dissabte, 5 de setembre de 2015

SANT PERE DE MOGRONY. GOMBRÈN. RIPOLLÈS

TERRES DEL RIPOLLÈS.                                                           

Una vegada fotografiada la capella de Santa Maria enfilàvem escales  amunt fins l’església de Sant Pere. 

Ja en la visita a l’església de Santa Maria parlen de la dualitat del lloc: Mogrony  o Montgrony, són els noms en que s’hi trobem dades. Segons diu Catalunya Romànica, Mogrony és l’antic i actualment s’utilitza popularment Montgrony.  

L’església es troba situada al contrafort del puig de Coma Ermada o serra de Mogrony, al vessant de migjorn, a 1408 m. alt a l’anomenat pla de Sant Pere. 

El castell és esmentat ja el 885, quan el prevere Esclua de la Cerdanya, més tard bisbe intrús d'Urgell, el vengué a Guifré el Pelós. El topònim Mogrony , apareix documentat des de l’any 887, en la consagració de l’església de Sant Joan de  les Abadesses, quan el comte Guifré i la seva muller donaren al monestir el castell i les pertinences de  Mogrony (castro Mogronio). En altres documents dels anys 887,899,920 i 928 apareixen diferents variants del nom. 

Prop de l’indret del castell es troba l’església parroquial de Sant Pere, documentada l’any 899. en un precepte de l’emperador Carles el Simple, que confirmà totes les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

L’existència de l’església i la seva advocació a Sant Pere consten fefaentment l’any 920 , en una donació que féu el prevere Teodored d’unes terres. Novament apareix com a receptora de donacions  el novembre de l’any 947 per un tal “Eibertus” i també a novembre de 949 per “Ansalon et uxor me Oresinda”. 

L’església de Sant Pere, juntament amb altres possessions de Sant Joan de les Abadesses, fou usurpada l’any 1017, coincidint amb l’expulsió de les monges, per Udalard, vescomte de Bas, i restituïda al monestir pel seu fill. 

L’església fou totalment renovada a partir de la segona meitat del segle XI, i la nova església no fou consagrada fins l’any 1138. El procés constructiu fou molt llarg i en la tardança concorregueren diversos factors. Així la usurpació de l’església i el castell, feta pels vescomtes de Besalú (Udalard i la seva esposa Ermessenda), que l’any 1084, juntament amb el seu fill Pere, tornaren al cardenal  Ricard- abat de Marsella- representat per Bernat - l’abat de Ripoll-,  i als monjos d’ambdues cases (Marsella i Ripoll) les esglésies de Sant Pere de Mogrony i de Sant Julià de Vallfogona, que retenien injustament. 

L’any 1114, gràcies a una butlla del papa Pasqual II els canonges expulsats de Sant Joan pels monjos de Sant Víctor de Marsella pogueren recuperar el monestir.  Aviat sorgiren conflictes entre els senyors de Mataplana i els abats de Sant Joan. Per exemple el 13 de maig de 1225, hug de Mataplana i l’abat Arnau de Corsavell pactaren que l’abat rebria tot el delme del gra i que el senyor de Mataplana rebria tot el delme del vi.

 El 23 de gener 1377, Pere Galceran de Pinós vengué a l’abat de Sant Joan les seves possessions a diversos llocs, enter ells la vall de Gombrèn  i la parròquia de Sant Pere de Mogrony.

La vida va anar desplaçant-se lentament vers la vall, al nucli de Gombrèn, procés que culmina quan l’any 1668 l’església de sant Pere fou destruïda en part i el 1695 s’establí la parròquia a la capella de Santa Magdalena de Gombrèn, que al segle XIX canvià l’advocació per la de   Sant Pere. Resten a Sant Pere de Mogrony només un capellà custodi i uns ermitans.

L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades (1880) i Torras i Bages (1915); hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país. Una última restauració fou realitzada a inicis dels 60.

L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb una capçalera a llevant formada per l’absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada. Tant l’absis com les absidioles són ornats amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. a l’absis central es complementen amb un fris en dents de serra. 
 
La porta s’obre a la façana de migjorn i és aixoplugada per un atri cobert amb volta de canó apuntada i obert per una porta flanquejada per dues finestres. Una altra finestra s’obre a ponent. 

El campanar d'espadanya de dos ulls, i de proporcions molt esveltes, s’alça damunt l’absidiola. Cal destacar la gran gruixària dels murs, construïts amb petits carreus, simplement escairat i disposats en filades irregulars, però uniformes.

El “Yale University Museum” sembla ser posseeix una majestat romànica provinent de aquesta església. Procedents de l’església de Sant Pere de Mogrony és conserven en el Museu Episcopal de Vic dos laterals d’altar pintats. En un és representat la figura de Sant Pau i l’altre Sant Pere. Semblen pertànyer al cercle d’influència del mestre de Soriguerola. També en el mateix Museu Episcopal és conserva una lipsanoteca també provinent d’aquesta església, amb un tema decoratiu molt simple, que fa situar-la vers mitjan segle XI. 

Una formosa església situada en un lloc encantador amb una gran panoràmica. La finestra de ponent de l’atri té una vista llunyana i però ben emmarcada del Pedraforca. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada