dijous, 10 de setembre del 2015

SANTA MARIA DE MATAMALA. LES LLOSSES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Posats novament en marxa, un cop més, visitàvem el lloc de Matamala i la seva església sota l’advocació de la Mare de Déu.
 

La parròquia de Santa Maria de Matamala (62 h. 2009) es troba en un pujol a 986 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós (afluent de la de Merlès), prop de la carretera a Berga, presidint la vall de Matamala, que s’estén pel sector NW del terme. 
 
A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Mollens facilita aquesta definició.: probablement d'origen pre-romà, almenys en el seu segon element (del mateix radical que Puigmal, etc.). 

L’antiga església parroquial de Santa Maria de Matamala pertany al conjunt de sis parròquies que formaven originàriament el terme de les Llosses, centrat pel castell de la Guàrdia de Ripoll. 

El primer esment conegut d’aquesta església és en el document de 20 d’abril de 888, de dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll quan fou donada al monestir amb l’església de Sant Pere (probablement de Serrallonga) i tota la vall de Matamala. Segons Catalunya Romànica hi ha certes dubtes sobre la interpretació del document. 

L’any 938, en un precepte de Lluís d’Ultramar (també Lluís IV) és concedeix l’església de Matamala al monestir de Ripoll. L’any 982, Lotari, fill de Lluís d’Ultramar, en un precepte de reconeixement de possessions apareix novament l’església. L’any 1011 surt novament esmentada en una butlla del papa Sergi IV de confirmació de possessions feta a instàncies de l’abat-bisbe Oliba.
 
A partir d’aquesta moment no hi ha dades de la seva història, fins arribar als segles XVII-XVIII, moment entre els anys 1696 i 1736 fou reformada totalment. Les obres foren represes l’any 1884, data gravada a la porta, i a més va aixecar-se la rectoria. 

L’edifici primitiu fou reedificat en època romànica, i ampliat i retocat totalment a partir del segle XVII, que s’allargà la nau amb un presbiteri que substituí l’antic absis.  

Posteriorment es construïren dues capelles laterals (una de les quals data del 1735), unes golfes i dos arcs als murs de la nau per allotjar-hi altars laterals, així com un nou campanar de torre, massís, amb una gran finestra a cada cara del pis superior. També li foren afegides una capella del Santíssim a l'esquerra del presbiteri i una sagristia a la dreta.

 
A la segona capella de la part sud es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser, dita de Moreta. És del segle XVIII.  

El Museu Episcopal de Vic conserva una imatge, tallada en fusta i policromada la qual conserva alguns vestigis de la pintura original, procedent d’aquesta església. Possiblement és una obra datada en els darrers anys del segle XII. 

De Santa Maria de Matamala en depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós. 
 

L’església de Santa Maria de Matamala és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Davant del temple s’obre un ampli mirador amb una gran vista panoràmica. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada