En
les nostres recents visites al territori del Ripollès en aquesta ocasió
recalaren en el santuari de Santa Maria de Mogrony, prop de Gombrèn.
En
la recerca etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: segons Balari Oríg. 69, del llatí *mucrōniu, derivat
de mucrōne, ‘mamelló, punta’. En un document de l'any 875 es troba anomenat un
«castrum Mochronio» (Botet Geogr. Gir. 852).
Es
troba en el cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1370 m. Damunt el cingle on està situada la capella hi
ha l'església de Sant Pere de Montgrony.
El
petit temple es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida
escala que guanya el pla de Sant Pere. Aquesta escala, lligada amb la famosa llegenda
del Comte Arnau, comença a la gran
hostaleria del santuari. La capella pròpiament dita és a mig camí i té com a
mur la part nord de la nua penya.
L’edifici fou
edificat vers el 1400 aprofitant la roca, època en què havia ja un petit
edifici a l'indret actual. Reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica
bruna, que fou refeta en una bona part després que un incendi casual de la
capella el 1892 destruís l'antiga. Segurament aquesta Marededéu era del
principi del segle XIII, i probablement havia ja estat venerada a l'església de
Sant Pere.
Sota
el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet, amb una
petita capella (s. XVII) on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare
de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany; la pietat popular
convertí la imatge de la font en patrona de les dones lactants.
Una tradició
vol que fos trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font
que hi ha a un quart del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí la
capelleta amb una inscripció al·lusiva i una imatge gravada que deixa anar
l'aigua pels pits; per això ha estat anomenada la Mare de Déu de la Llet i advocada per les dones que alletaven els
seus fills. Font, imatge i inscripció, on es parla del primer i llegendari Hug
de Mataplana del 804, són obra del segle XVII, coetània a la del santuari.
L'hostaleria
fou renovada i ampliada al segle XVIII -un projecte de construir un gran
santuari no es dugué a terme-, i ho va a tornar ser en l'últim terç del segle
XX.
El
santuari de Santa Maria de Mogrony, és un dels principals centres de devoció
mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes.
El
lloc bé és mereix una visita i a nosaltres en queda per veure la capelleta de
la Mare de Déu de la Llet, però com som una mica tossuts hi tornarem per conèixer-la.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada