Crònica d’un matí visitant el castell i a
la tarda una audició de música medieval aprofitant que anàvem a la recerca de diferents
monuments de la comarca del Pallars
Jussà.
El Castell de Llordà és un espai fortificat del segle XI situat
al municipi d'Isona i Conca Dellà i formava part de l'antic terme d'Isona. Està situat un quilòmetre al nord-est del
poble de Llordà (10 h. segons dades 2005), en un turó encinglerat i a la
mateixa carena on es troba el poble, però més enlairat. És un del millors exemples conservats a
Catalunya d’arquitectura residencial de’ l’època medieval.
Tanmateix, els anys d'abandonament feren
que tot l'espai del castell anés quedant amagat per un bosc d'alzines, a més de
ser el seu conjunt un munt de ruïnes. Això en dificultava enormement la visita
i, encara més, l'estudi. Els darrers vint anys han vist de primer la neteja de
l'espai del castell, i després la seva excavació i reconstrucció, fins arribar
al moment actual, en què torna a ser visitable.
Se’n tenen notícies des de l’any 973 ( Castrum Lordano) i des de 949 com a
lloc, però fins el 1033 no hi ha constància certa i fiable del castell.
L’any 1033 Arnau Mir de Tost i la seva dona
Arsendis van comprar aquesta fortificació (se’n parla només d’una torre) al
comte Ermengou II d’Urgell i la seva muller Constança per convertir-lo en la
base de les seves operacions militars al Monsec i com a residència familiar.
Arnau Mir de Tost el va fer aixecar com un
castell capaç d'hostatjar una guarnició important, així com una població civil,
en part depenent i lligada amb la militar, amb el seu bestiar. D'aquest fet
prové que encara avui dia les restes del castell de Llordà siguin imponents i
extenses. A causa de la seva funció i de les seues característiques, es
diferencia dels castells del segle XI, i s'assembla més a les fortificacions
fetes en dates posteriors.
El castell de Llordà passà, per testament,
a la filla d'Arnau Mir de Tost, la comtessa Valença, muller de Ramon V de
Pallars Jussà. En els anys successius, diversos conflictes jurisdiccionals (el
més important, amb l'abat d’Àger) feren anar a parar el senyoriu de Llordà
al bisbe d’Urgell. El 1093, el bisbe Guillem Arnau de Montferrer
llegà en testament el castell al seu germà Pere Arnau. El 1128 consta
com a senyor de Llordà Bernat d'Alp, i el 1201 era empenyorat pel
comte d'Urgell, Ermengol, al vescomte Guerau de Cabrera, però aviat tornà a
mans de l'església, i el capítol de canonges de la Seu d’Urgell en
mantingué la possessió fins a principis del segle XIX.
Es troba sobre uns espadats i defensava el
pas de la conca de Tremp, al baix Segre, pel port de Comiols i a l’Alt Urgell
pel port de Bóixols.
Consta de dos recintes. L’inferior que conté
l’església i la canònica, així com el que devia haver estat l’antic poble. El
superior constitueix el veritable castell, on es localitza el palau pròpiament,
l’edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un
nivell més baix.
Dintre el recinte on hi ha el palau trobem
un gran pati d’armes que ens mostra un gran àmbit que correspon al cos de
guàrdia. Hi ha la muralla i una gran
torre quadrada adossada a una sala amb espitlleres.
La planta baixa del palau està formada per
una gran sala coberta amb volta de canó i il·luminada per espitlleres i s’hi
accedeix per una porta d’arc de mig punt. L’estança del primer pis compta amb
dues rengleres superposades de finestres geminades les inferiors, i amb
finestres d’arc de mig punt les superiors. Al recinte palatí s’ hi accedeix per
un estret passadís resguard per un mur, arran mateix del precipici. L’estança noble, podia ser aïllada per una
escala de fusta per evitar l’entrada,
s’utilitzava per legislar, menjar, escoltar música o ballar i també per dormir els invitats. L’habitació
del senyors tenia una latrina i aprofitava la escalfor provinent de la cuina
per donar calor a l’ambient.
Les restes conservades de l’església de
Sant Sadurní es limiten al mur de separació. En la nau menys derruïda s’aprecia
la utilització de pilars cruciformes. Segurament coberta amb volta de canó
reforçada amb arcs torals i capçada en tres absis. El robust campanar de torre,
ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes, construït posteriorment i que segurament
servia per necessitats defensives. Es fa esment d’una acta de consagració l’any
1040 en l’arxiu d’Àger, Però el document que ha pervingut és de l’any 1085,
quan Bernat Guillem, bisbe d’Urgell, consagra l’església en presència dels
senyors del castell.
Al costat sud, hi ha algunes restes
pertanyents a una canònica agustina de la segona meitat del segle XI transferida
més tard a Santa Maria de Covet i finalment ser un priorat depenen de Sant Pere
d’Àger.
El castell de Llordà fou declarat monument
històric artístic l’any 1980. És en fase de restauració des de 1997 fins
l’actualitat.
El record memorable va ser assistir al
concert de Música Medieval interpretada per la Capilla Antigua de Chinchilla amb un repertori basat en gran part
en “El Llibre Vermell de Montserrat”.
A l’exterior ressonava com un fons musical la tempesta amb un retruny continuo
de trons i el bufar del vent quan xocava contra les finestres de la sala noble.
Inoblidable!
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada