Sortíem
amb la idea de passar un matí agradable cercant un lloc que per certes
informacions creiem eren fàcilment trobable. Teníem en les nostres mans la reproducció
impresa de la fotografia d’un planell indicador del Parc Natural i innocent que
és un, malgrat l’edat, vam caure en el parany de la candidesa.
Segurament penseu que cercar un lloc, fer unes fotografies, buscar informació i publicar un breu resumen de la història i condicions de l’edifici per conèixer una mica més els múltiples testimonis de la nostra Catalunya sembla un treball fàcil.
Buscàvem
l’ermita de Sant Salvador d’Adraén. En cap mapa havia un itinerari assenyalat
només una pista de terra indicada a la carretera de Gósol a la Seu d’Urgell i
en cert punt dels Plans de Sant Salvador el dibuix d’un monument religiós.
Vam
seguir la pista fins un punt que porta a una, suposem, antiga pedrera on ens va
semblar que perillava la integritat del cotxe i per suposat la nostra. Fem marxa
enrere i tornem per la pista. Preguntem a una parella que feien fotografies i
ens diu que pel camí fet per ells, venien d’Ortedó, no hi ha cap ermita ni res
que s’hi sembli.
Aleshores vam decidir endinsar-nos en el bosc i regirar entre els arbres on podia ser l’ermita. Finalment quan cansats de caminar entre mig de pins, pinassa, troncs trencats i ressecs, soques mal tallades i punxes de rosella érem a punt de deixar-lo estar vam entreveure entremig d’uns arbres l’aparença d’una paret. Decidits ens hi vam aproximar i al·leluia, davant nostre regia la petita ermita de Sant Salvador i també una pista no assenyalada amb cap nom que hi conduïa.
Buscar
documentació també ha estat una altra aventura. Segurament no té res a destacar.
Parets de pedra amb argamassa i ciment i forma rectangular. Sense absis ni
campanar. La cobreix un sostre de teules de diferents formes i època.
Una
finestra il·lumina l’altar i ens meravellem perquè a la porta hi ha un finestró
que ens permet fer una fotografia del seu interior. Dins, les parets destaquen pel seu color
blanc i el conjunt és molt net i polit. Flors i espelmes acompanyen la imatge
del Sant.
Exteriorment
té tot l’aire d’una antiga capella, potser romànica? que va engrandir-se i
reforçar posant un contrafort en l’inicií de l’obra nova. Una pedra negra en la
paret prop de la finestra de l’altar porta una data 1908 i una creu. Creiem és
la data de la reforma.
Hem
trobat dades que parlem d’aquest lloc com una part de l’itinerari de la “Ruta
de la Sal” que des de Cardona i passant per Sant Llorenç de Morunys, Fórnols,
Sant Salvador i el Santuari del Boscalt abastia en el sud de França les
comarques del Capcir, Conflent, Vallespir i Rosselló arribant fins a Perpinyà i
Carcassona.
El
diumenge abans del 5 d’agost es celebra un aplec.
He
de parlar de la tranquil·litat i la pau d’esperit que ens envoltava.
En
aquest cas podríem reformar la frase i dir: El bosc no ens deixava veure
l’ermita.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada