En
aquesta ocasió les nostres passes en portaren a visitar el Santuari de Santa
Maria de Talló, proper a Bellver de Cerdanya.
L'església de Santa Maria de Talló, es troba a la pedania de Talló, en el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya. Coneguda antigament amb el nom de Santa Maria Cabanaria (es creu per les nombroses cabanyes de pastors que havia pels voltants).
Documentada des del segle X, va ser una de les esglésies més
importants de la Cerdanya fins al segle XIII. Era coneguda com la catedral de
la Cerdanya.
Com a canònica existia ja l’any 891. Com consta en l’acta de
consagració de l’església de Sant Andreu de Baltarga, on s’esmenten com a
presents el seu arcàdia amb clergues.
A l'acta de consagració de Santa Maria d'Urgell al segle IX, és anomenada
en primer lloc i fent esment de les esglésies i pobles que li pertanyien. Al segle X el bisbe Sisebut la va donà a l’església de la Seu d’Urgell.
Des del segle XVI, els canonges van passar a residir a Bellver, formant la
comunitat de Santa Maria del Talló i Sant Jaume de Bellver amb el nom de:
“Venerable Comunitat de senyors canonges i clergues de Santa Maria de Talló
i Sant Jaume de la Vila de Bellver”
Per aquest allunyament dels seus monjos i per les ocupacions franceses va
entrar en decadència. Fou secularitzada l’any 1592.
A Sant Jaume de Bellver va continuar una reduïda comunitat que no es va
extingir fins el 1842. L’església continuà com a santuari marià i parròquia
rural.
La planta de la nau és més ampla a l'entrada que a la capçalera que és
acabada amb un absis amb coberta de volta de canó de mig punt. La planta està
dividida en quatre parts per arcs torals.
A la dreta de l'absis es troba la porta de la sagristia i a la part
esquerra l'entrada al campanar de 22 metres d'altura, tant aquest com la
sagristia van ser afegits el segle XVII.
De la façana principal amb una gran entrada, cal fer especial esment de la
porta, que conserva la ferramenta original, sobre ella al seu centre es troba
una òcul i dues finestres estretes, es remata amb una espadanya petita de dos
buits.
A l'absis s'observa un fris d'arcs cecs sostinguts per mènsules de forma
triangular. La seva construcció es data de mitjan del segle XI.
La imatge de Santa Maria de Talló, una talla policromada de la Verge amb
Nen, de 90 centímetres, datada de finals del segle XII o principis del segle
XIII, restaurada al segle XIX, que es trobava al temple, actualment es venera a
la parròquia de Bellver de Cerdanya.
A l’interior hi ha el sepulcre de Raimon de Morer, ardiaca de Cerdanya,
mort el 8 de desembre de 1307. Té una inscripció en pedra, amb un text en llatí
gravat a dues línies amb caràcters gòtics. Al costat, una mica a sota, dos
cercles en relleu, amb un arbre de morera cadascun.
A partir de l’any 1842 és Santuari i va ser declarat al 1993 Bé Cultural d’Interès
Nacional.
En
un dia afortunat, fa uns anys, vam coincidir amb un concert de corals cerdanes i
entre altres peces van gaudir d’escoltar “El Cant de la Sibil·la”
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada