Anàvem
a visitar les antigues terres catalanes de Conflent. No hem d’oblidar que la
croada contra els càtars promoguda pel sant Pare i portada a terme per Simón de
Monfort a les ordres del Rei francès van ser l’inicií de la pèrdua de la Catalunya Nord.
Vilafranca
de Conflent és una petita vil·la emmurallada amb portes als dos extrems.
Pràcticament només existeixen dos carrers que van d’est a oest que la travessem
i altres carrers que els creuen i formen
boniques places. La seva vida és el turisme i és plena de botigues i botiguetes
de productes artesans mengívols o de record. No deixeu els llaminers de visitar
la botiga prop de la porta d’Espanya amb una varietat extraordinària de galetes
de tot sabors, fruits ensucrats i gelats. Articles de roba, vidre i ceràmica
també són presents en la mostra dels seus establiments.
La posició geogràfica de Vilafranca de Conflent és
realment immillorable des del punt de vista estratègic. Situada al fons d’un
accidentat congost rocallós pel qual discorre el curs del riu Tet, la vil·la
controla perfectament el pas natural de comunicació entre la Plana del Rosselló
i les valls de la Cerdanya, circumstància que va marcar, al llarg dels segles,
el seu caire de plaça militar.
L’any 1092 Guillaume Raymond, comte de la
Cerdanya, atorga la carta de fundació de la vil·la; on els privilegis i les
exempcions fiscals afavoririen tots aquells que s’hi instal·lessin. Això
determina la construcció d’un primer recinte fortificat que es veu ampliat i
reforçat amb el ritme del creixement econòmic de la vil·la, en els segles XII,
XIII i XIV.
A
la vegada que fou fundada la vila, el bisbe d'Elna fundà (1092) l'església
parroquial (Sant Jaume), sota la dependència del priorat de Cornellà de Conflent,
la qual consta construïda el 1097.
Aquest
primer edifici correspon a la meitat de la primera nau actual; fou ampliat a
mitjan s. XII amb una segona nau, i al s XIII amb la prolongació de totes dues.
El
notable portal de marbre esculpit és també del s XII.
També
s’hi afegí un campanar de planta quadrada de dos pisos. L’antic claustre ha desaparegut.
El
retaule de l'altar major és del 1823; l'església conserva, procedents del veí
monestir de Sant Pere de la Roca , els retaules de Sant Pere i de la Mare de
Déu, del primer terç del s XVII, i la imatge i petit retaule de la Mare de Déu
de Vida, esculpit el 1715 per Josep Sunyer.
Entre
molts altres objectes conserva una Mare de Déu del Bonsuccès, escultura de
marbre del s XIV.
El Mariscal Vauban al s. XVII confeccionà un gran
projecte de fortificació en el qual apareix, per primer cop, la idea de
construir a l’altra banda del riu Tet, el Fort Libèria elevat sobre el recinte de la
vil·la. En temps de Napoleó III fou unit a la vil·la per una escala subterrània
amb 800 0 1000 graons. Vam fer la proba de baixar-la i sincerament és un repte.
Va ser un dia aprofitat al cent per cent respirant
i vivint en aquesta agradable vil·la catalana, ara francesa.
Fer la ruta del Tren Groc des de Mont Lluís també
ajudar a gaudir del recorregut. Hi ha properes e importants coves per visitar.
Recull dades i text: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa
Planell Grau 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada