Com
sempre quan tenim un xic de temps ens agrada sortir a fer un vol i en aquesta
ocasió van anar a Coforb a cercar la seva església esmentada en la llista de
monuments del Berguedà.
No
sé si anomenar el municipi de Capolat i les seves agregades entitats de
població de Llinars, Rossinyol i Coforb, Sant Andreu de Farners i Travil o
Taravil com pertanyents al Baix Berguedà. En el seus límit sud (Cingleres de
Capolat) des d’un desnivell de 350-400 m. s’atalaien les terres d’Àvia,
l’Espunyola i Casserres i la resta del més pròpiament dit Baix Berguedà o
Berguedà Jussà. En la part nord la serra dels Tossals emergeix com una barrera
protectora. Però com al consultar una publicació del Consell Comarcal surt
escrit així, hi faig cas.
El
municipi de Capolat té el seu origen en el castell de Capolat, que era un dels
nou castells de la comarca antiga de Cardona i formà part sempre del vescomtat
de Cardona (després comtat i ducat). La família dels Cardona hi tingué sempre
la jurisdicció civil i criminal. Aquest fet i la dependència eclesiàstica al
deganat de la vall de Lord vinculen històricament Capolat en la comarca de
Solsona.
Seguint
la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys al km. 5,5 hi ha un trencall on
surt una pista asfaltada amb un rètol que indica Coforb. Entremig de prats verds
i camps sembrats van dirigir-nos a la recerca de l’església de Sant Martí, sota
l’advocació del generós sant que va compartir la seva capa amb un captaire. Arribats
a una placeta natural van veure l’estructura de l’església a la nostra dreta i
ens hi vam apropar.
La
parròquia és esmentada l’a. 839 en l’acta de consagració de la catedral
d’Urgell sota la forma Focco Curuo, però
no conserva majoritàriament cap element romànic.
El
conjunt és format per l’església, el cementiri al costat esquerra i la casa
annexa, antigament la rectoria. L’edifici és de planta rectangular amb la
sagristia al costat nord. Situat en un terreny en cert desnivell l’entrada es
fa per mitja d’uns graons en bastant mal estat. La porta és una obra posterior,
potser del 1813 segons data de la llinda, formada per un arc de maó flanquejat
per falsos pilars, del mateix material. L’edificació és de pedra sense
treballar, de diverses dimensions i disposades en filades, després el parament de la porta és arrebossat. Damunt la
porta un òcul i dalt de la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. La
coberta és a dos vessants i coberta de teula àrab.
I
ara ens veiem obligats a donar les gràcies a les persones que habiten la casa
annexa per la seva amabilitat i permetre’ns l’accés a l’interior de l’església.
Per dintre té un sorprenent bon aspecte, enguixada de blanc i tot el seu
parament ben cuidat i en ordre. Sembla haver-hi vestigis de l’antiga porta
encarada a migjorn que donaria pas al cementiri. Curiosa la pila baptismal enclastada
en la paret nord protegida per un tancament pintat. Sobre la porta d’entrada hi
ha situat el cor il·luminat per l’òcul.
Només
es celebra culte un cop a l’any per les immediateses de Sant Martí.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada