En
aquesta ocasió tornàvem a les Valls de Valira perquè volíem conèixer les
esglésies de la Catalunya Vella i entre elles teníem una informació que parlava
de Sant Martí d’Ars.
Abans
d’entrar en Farga de Moles, prop de la frontera andorrana van prendre un
trencall a l’esquerra i vam decidir saber quelcom d’aquest trosset del nostre
país.
Ars
és una població d’aproximadament una quarantena de persones. És situat sota el
ras de Conques i a l’esquerra del barranc d’Ars. Les cases esglaonades en el
vessant de la muntanya s’agrupen a l’entorn de l’església parroquial de Sant
Martí.
Del
lloc (Harts) es fa esment en l’acta
de consagració de la catedral d’Urgell. Una de les primeres notícies d’Ars és
de l’any 997, en que el comte Ermengol d’Urgell féu donació a Santa Maria de la
Seu de les viles de Sallent, Arcavell i L’art, que s’ha identificat amb la vila
d’Ars.
L’any
1110 Guillem Guitard de Caboet en el seu testament deixà a l’Església d’Urgell
el dit castell amb altres de la propietat i que havia de posseir la seva filla
Ermenganda, en feu de l’Església.
En
1156 Ramon de Caboet testà deixant a la catedral la vall de Sant Joan i a la
seva germana Gibelina, en feu de la mitra el castell d’Ars. A la mort aquest
Ramon sorgiren fortes disputes entre el seu germà Arnau i el Bisbat, finalment
van arribar a un conveni.
L’any
1185 els dominis dels Caboet a la vall de Sant Joan, en feu de la mitra,
passaren a ser del vescomtat de Castellbó. El castell al 1537 revertí a la
corona.
Així
mateix, l’ardiaca d’Arcubus i el seu
capellà figuren respectivament en la llista de dècimes del 1279 i 1280.
L’església apareix a la relació d’esglésies
visitades els any 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona.
Damunt
el poble hi ha les restes de l’antic castell d’Ars ( també castell de la Seca)
destaca una torre rectangular migpartida.
És
una església romànica d’una nau de planta irregular que es cobreix per encavallades de fusta. El
campanar rodó, és una bella mostra del romànic llombard amb finestres geminades
i arcuacions a la part superior. El seu edifici ha estat profundament modificat
tret del mur de migdia i el campanar la resta sembla correspondre a diversos
processos de reforma.
La
porta resolta em arc de mig punt, s’obre a la façana sud i és aixoplugada per
un porxo que correspon a una reforma tardana.
El
campanar és situat al costat nord, en una posició forçada amb relació a
l’església. De la seva posició s’obren diverses opinions: Que el campanar fos
totalment exempt, que fos més ample i
s’estrenyés en reformes posteriors, o bé que el campanar fos afegit a un
edifici preexistent, i aquest, al seu temps, fos substituït per l’actual.
El
campanar de Sant Martí d’Ars és de torre cilíndrica i amb tres nivells
d’obertures: l’inferior amb espitlleres llargues i estretes , i els dos
superiors amb quatre finestres geminades, amb columna central de capitell
mensuliforme. Cal assenyalar que les finestres del primer pis no es troben en
la mateixa vertical que les dels pisos superiors, sinó que coincideixen amb els
parament massissos d’aquells.
El
coronament del campanar és format per un rengle seguit d’arcuacions llombardes,
sobre les quals es disposa el ràfec de la coberta.
El
campanar de Sant Martí d’Ars constitueix l’exemple més reeixit, entre el pocs
que es conserven a Catalunya , de campanar de torre cilíndrica d’època romana.
Altres exemples són el de Sant serni de Gavarra i el de Santa Coloma d’Andorra.
Procedent
de Sant Martí d’Ars es conserva en el MNAC una naveta d’orfebreria ornamentada
amb caboixons, calats en relleu i esmalts i datada segurament del segle XIII.
Hom
celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de
novembre.
Ars
va ser municipi independent fins l’any 1970 i avui constitueix una entitat municipal
descentralitzada.
Text i documentació: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa
Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada