La
parròquia de Gréixer és situada dins la caseria del mateix nom al peu de la
serralada del Moixeró i prop dels passos del coll de Jou i coll del Pendís Són
un grup de cases que conserven les formes de les construccions de muntanya. Les
finestres i les balconades són de fusta.
L’església
de Sant Andreu domina el petit poble. L’església parroquial, originàriament
preromànica, va ser consagrada el 13 de desembre de l’any 871 pel bisbe Guisad
II d’Urgell. L’acta explica que fou edificada i dotada pel prevere Daguí i els
habitants del lloc de Gréixer. El mateix bisbe consagrà les donacions fetes pel
prevere i pels homes de Garexer a
l’església, amb la clara intenció que
es feien en remei de les seves animes. El prevere Daguí feia donació d’una casa
amb les seves corts i hort i es reservava també una casa com a rectoria.
Daguí
fou el primer prevere de Gréixer i gràcies a ell es fundà i consagrà l’església.
La personalitat de Daguí devia ésser força rellevant, car el comte Guifré el
Pelós, segurament cap l’any 879, li encarrega també la direcció del monestir de
Ripoll, atenent a la seva iniciativa i capacitat d’organització.
Quan
Daguí passa a dirigir el monestir de Ripoll, l’església de Gréixer també queda
vinculada, malgrat que el gran monestir de Sant Llorenç prop Bagà també tenia
terres, vinyes i cases a Gréixer. Un cop a Ripoll Daguí continua actuant, arar
ja directament, al lloc de Gréixer; el 26 de juny de l’any 899 els esposos
Guitar i Fruiló venien a l’abat Daguí , al clergue Radulf (futur bisbe de’Urgell
i aleshores monjo de Ripoll) i a la resta de la comunitat de Santa Maria de
Ripoll, una vinya amb els seus arbres situada al lloc de Gréixer, a la vall de
Brocà.
Sotmesa
a Ripoll, l’església de Gréixer es va mantenir sempre com a parroquial. Al
segle XIII són documentat llegats testamentaris. L’any 1312 la categoria
parroquial quedà confirmada en el curs de la visita al deganat de Berga.
Aquesta construcció va ser convenientment restaurada l’any 1957.
L’edifici
d’una sola nau amb coberta de volta de mig punt i amb un absis semicircular tan
ample com la mateixa nau, cobert amb volta de quart d’esfera. Totes les
finestres són de doble esqueixada amb arc de mig punt i adovellades.
Curiosament
la porta de mig punt i adovellada és a la part nord. Conserva una porta de fusta de la restauració de 1957
que reprodueix les típiques ferramentes romàniques.
En
el mur de ponent s’alça el campanar de
cadireta. La coberta és a dues aigües amb teula àrab per la nau i amb pissarra
a l'absis.
Hi
ha documentada també l’església de Sant Nazari en l’any 1255 però es va
esfondrà poc després de 1343 i el seu culte es trasllada a la parròquia de Gréixer.
No trobem però cap evidència d’aquesta advocació en l’interior auster, quasi espartà
de l’església.
D’aquesta
església procedeix un encenser de coure fos, datat dels segles XII- XIII, que
és conservat actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
L’església
és troba en propietat particular.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada