dimarts, 18 de juny del 2013

SANT ANDREU DE BALTARGA. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Una vegada passat el peatge del túnel del Cadí en direcció a Bellver ens trobem aquest poblet quasi completament remodelat i construït de nou.

 
Enmig del poble hi ha la construcció de l’església de Sant Andreu mig amagada en les noves cases. Destaca per damunt de tot com a senyal de la existència de l’edifici religiós el bell campanar que sobresurt de les teulades.

La seva consagració la va portar a terme el bisbe d’Urgell Ingobert el 30 d'octubre de l'any 891 a petició del cavaller Sanç. Va assignar-s’hi-li per cementiri 30 passes de terreny a tot el voltant.

Dotant-la per primícia, dues parts del delme i altra part al monestir de Cuixà, amb certes excepcions. La seva possessió va ser un domini disputat entre l'abadia de Cuixà i els comtes de Cerdanya.
 

El dia de la consagració hi foren presents l'ardiaca Eufredari i altres clergues. L'església va ser dotada amb unes vinyes i amb un camp del comte Guifré que marcava els límits d’un empriu.

El 9 de febrer del 958 el rei Lotari confirma aquest alou. Formava part del pagus Tollonensis.

Edifici d’una sola nau encapçalada per un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues. L'absis està força restaurat i, juntament amb mitja església, toca l'era de la casa de pagès del costat. La nau està coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals de mig punt.

La porta de mig punt s’obre al mur de migjorn. Té l’arc peraltat emmarcat per un altre arc de dents d’engranatge.

Al segle XVIII va ser modificada; li van adossar dues capelles i un contrafort, així com li van modificar l’estructura amb la sagristia. La torre campanar també és del segle XVIII.

Enfront de la porta hi havia el baptisteri que contenia una pica heptagonal (s. XIII) de pedra calcària d'un metre d'alçada. Actualment es troba entrant a l'esquerra. Tanmateix entrant a l'esquerra, s'obra la porta que dóna pas al campanar, el qual és quadrat, de dos pisos i piramidal. 

 
La sagristia es troba a l'esquerra de l'altar.  

En procedeix un frontal d’altar romànic, pintat sobre taula (XIII), que avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya.  

Al Museu Diocesà d’Urgell hi ha les pintures murals romàniques que decoraven els murs de l’església, amb la representació de la Santa Cena, de la pesca miraculosa i la Mare de Déu en majestat (segle XII).  

El poble de Baltarga celebra la festa major al setembre. 

Una bonica església amb el seu cementiri davant i tancada per la porta amb una creu protegint l’entrada. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada