Com
la forma nostre de gaudir del temps és cercar llocs i esglésies d’aquesta la
nostra terra, i especialment del Berguedà, aquest cop ens impulsà a anar a
Castell de l’Areny i veure la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç.
Sortint
de Vilada en direcció a Borredà en les darrers cases del poble a má esquerra
trobaré una bifurcació amb un rètol que senyala Castell de L’Areny. La
carretera és asfaltada i com totes les de muntanya un xic retorçada. En poc
temps arribem a les cases de Castell de l’Areny i tota una sèrie de cases de
segona residència. Tot el conjunt és plaent i respira pau. El centre del poble
és una casa de colònies que ocupa la gran part de les edificacions i de turisme
rural. El bell mig del poble l’església de Sant Vicenç.
Castell
de l’Areny és un municipi del Berguedà que s’estén als vessants meridionals de
la serra de Catllaràs, al límit de la Pobla de Lillet. El terme va des del cim
de Puig Lluent (1766 m) que domina la vall de la Clusa i de la riera de Vilada
o Camprubí que ajunten al Margançol al terme de Vilada. El divideix en dos
sectors l’encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector sud s’aixeca
el puig Cubell (1114 m.)
El primer esmen del lloc es troba en l’ACCU, el 839 on apareixen les parròquies del Bergitanensiu (Berguedà) que corresponen a la Seu d’Urgell on surt anomenada com castro Adalasindo. Aquest nom podia venir del noble que durant la Conquesta Carolingia és va assentar en el territori i que portés el nom germànic d’Athalasind. El 4 de novembre de 839 apareix a un document amb el nom de Castello Adalasindo on parlava del censos i drets.
L’a.
905 hi ha el nom de castro Adalisindi en un document pel bisbe Nangitis de la
Seu d’Urgell en l’AC de Sant Jaume de Frontanyà. El 8 de maig de 1383 es
esmentada com Castelló en la pressa de possessió de diferents terres per Bernat
I Galceran de Pinós. Al 1482 ho trobem com pagadors de tributs a la Seu
d’Urgell. A 1567 surt en una venda de terrenys amb el nom de Castell de l’Areny.
Com podem veure els noms també amb el pas dels anys es modifiquen.
L’església
de Sant Vicenç és una construcció de planta rectangular coberta a doble vessant
amb teula àrab. A un costat hi ha una torre quadrada amb teulada a quatre
aigües. Conserva l’estructura romànica però l’absis a desaparegut. El parament
és de pedres irregulars disposades en filades. El Portal és de mig punt. La
porta d’entrada de dues fulles presenta aplics de ferro forjat del s. XI o XII.
Són de caire senzill i representen un dels models més primitius de la
ferramenta romànica.
El
campanar antigament havia hagut tres campanes
que segurament portaven el nom de llurs padrines. Actualment només hi ha
una. L’església és bonica i ben conservada però ha sofert modificacions durant
segles i no és pot apreciar l’art romànic genuí. Davant de l’edifici eclesial
hi ha el cementiri. Sant Vicenç
Màrtir, conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com Sant Vicenç de Saragossa
(Osca, s III -València, a. 304). Fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe
Sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià. Apareix
representat amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de
molí.
Durant
anys el poble va anar despoblant-se i els darrers set anys va quedar abandonat
al morir la darrere dona que hi vivia fins l’a. 1963 el van comprar amb l’idea
de passar les vacances. Va ser reconstruït, va fer-se una casa de colònies,
aleshores venien els pares a veure els fills i volien quedar-se a dinar i poc a
poc s’ha anat transformant a l’actual situació.
Un
racó bonic i pausat per gaudir del seu entorn força ben cuidat.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada