Aquesta vegada les nostres
passes ens conduïren a la població d’Adraén a la carretera que porta de Gósol a
la Seu d’Urgell. La població d'Adraén
(Addragigno) és esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any
839.
El lloc d'Adraén és esmentat
en un document que data de l'any 835. Lluís el Pietós concedí la protecció i la
immunitat al monestir de Sant Salvador de la Vedella. Els monjos d'aquest
cenobi tenien propietats a Adraén.
En un document de l'any 1007
el comte Ermengol I d'Urgell fa una permuta d'alous en el terme de "Sancto
Martino de Adragenne". A l'any 1019 el bisbe Ermengol d'Urgell atorgà als
habitants i clergues de Sant Martí d'Adraen exempcions relacionades amb els
delmes que havien de satisfer a Santa Maria de la Seu d'Urgell.
Al llarg del segle XI hi ha
diverses notícies històriques referents a Sant Martí d'Adraén. El lloc d'Adraén
formava part dels dominis del vescomtat de Castellbó des de 1113. A inicis del
segle XVI els Castellbó gaudien de tota la jurisdicció civil i criminal.
Existeix una relació de visites pastorals efectuades a la parròquia de Sant
Martí d'Adraén entre els anys 1575 i 1758.
Al segle XVIII la parròquia d'Adraén
comprenia, a banda de l'església de sant Martí, l'església de Sant Vicenç de
Banyeres, actualment ensorrada, i la capella de Sant Salvador, just al peu de
la serra del Cadí. Actualment, l'església de Sant Martí d'Adraén depèn de la
parròquia de Fórnols.
En el mateix poble queden
vestigis d’un mur, restes de l’antiga església de Santa Margarita d’Adraén.
Església d'una sola nau, amb
capçalera plana orientada a ponent i coberta per tres trams de volta de
creueria, separats per dos arcs faixons perllongats per pilastres cap als murs
laterals de la nau.
El tram central presenta dues
capelletes adossades, a banda i banda de l'espai central, configurades com dues
grans fornícules poc profundes, obertes als murs laterals de la nau i coronades
per arcs de mig punt. Un fris motllurat recorre tota la nau a l'alçada de
l'arrencada de la volta.
La capçalera del temple, on se
situa l'altar major, només es diferencia de la resta de la nau pel fet de
trobar-se a un nivell superior que se salva amb dos graons.
Tot l'interior es troba
arrebossat i pintat de color blanc, amb pilastres, els arcs faixons i les
motllures ressaltades amb colors ocres.
El temple presenta dues
obertures al mur oriental oposat a l'altar major. D'una banda la porta, en arc
de mig punt i contornejada per grans carreus de pedra i de l'altra, al mateix
mur i a un nivell superior, una finestra de mig punt. Els paraments externs són
de reble, amb restes d'arrebossat de calç, i les cantonades són realçades amb
carreuat.
La coberta és de teula a doble
vessant, amb ràfec força sortint i amb imbricacions.
Coronant la façana oriental hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A l'interior del temple hi ha un cor de fusta en alt, als peus de la nau, i una pica beneitera situada sobre un peu d'obra modern davant de la porta d'accés de l'església.
Es tracta d'una peça antiga,
procedent possiblement de l'antiga església parroquial, situada als afores del
poble, tot i que de datació incerta. Es tracta d'una pica de forma
semiesfèrica, amb la part superior contornejada per una motllura de mitja canya
i amb una sèrie de triangles en relleu a la meitat inferior.
L’església de Sant Martí
d’Adraén està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada