En la nostra visita a
Andorra cercàvem com sempre una església romànica, la nostra afició, i vam
trobar-nos un edifici modern però, al donar-li la volta sorpresos vam
contemplar admirats el campanar d’estil llombard que enalteix la part nord de
l’església.
L’església parroquial de
Sant Julià de Lòria consta ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell,
on encapçala les sis parròquies d’Andorra, amb el no de Lauredia.
L’any 1071 l’ardiaca Bernat
de la Seu d’Urgell cedí l’església de Sant Martí de Nagol als homes de Sant
Julià de Lòria tot imposant-los alguns deures i fent-los responsables del seu
manteniment.
Originàriament l’edifici eclesial va ser romànic. Però
el pas dels anys i la adequació a les necessitats de la vida, tan parroquial
com la dels humans, va comportar diferents modificacions.
Del temple antic, l’element més important que és
conserva és el campanar , un exemplar romànic, malauradament mig amagat per les
construccions modernes. El campanar és de planta quadrada. Els seus murs són de
blocs de pedra de mides regulars units amb morter de calç. La torre és de tres
pisos que sobresurten de la coberta, amb finestres geminades a cada pis i
coronades per arcs de mig punt adovellats. Les finestres queden emmarcades a la
part superior amb un fris de quatre arcuacions cegues. Les finestres del tercer
pis van ser modificades per col·locar-hi les campanes. La teulada és amb
coberta a quatre vessants de lloses de llicorella.
Entre els segles XVII-XVIII
es va modificar la nau i l'absis que va passar a ser quadrangular.
En el 1939-1940 es va enderrocar la nau i va aixecar-se
una nova de planta rectangular amb la nova façana bastida seguint la corrent de
l’arquitectura de granit.
El 1974 es va ampliar la nau tot canviant-li l’eix
d’orientació i eliminant el comunidor i el cementiri. Actualment l'absis
d'època barroca queda als peus. Al centre de la façana destaca la porta
d’entrada amb arc de mig punt , amb un emmarcat arrebossat i amb vitralls a la
part superior.
A l'interior es conserven les talles romàniques de la
Mare de Déu de Canòlich i de la Mare de Déu del Remei, una talla barroca del
Crist de Gràcia i els retaules barrocs de Sant Julià i de la Immaculada.
Dins l’actual església és respira pau i és força
agradable visitar-la i estar-s’hi.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada