Aquest
cop hem sortit a fer una lleugera caminada i fotografiar uns llocs dels
voltants de Berga. El primer dels punts que volíem veure és el castell de
Blancaflor. Pujant per la carretera a Queralt vam prendre la cruïlla que
condueix al Rasos i després de uns quants viratges vam girar per la pista que
porta a la Figuerassa. Al cap d’un parell de quilometres vam veure destacar en
l’horitzó la torre mig enrunada del castell. Poc després de la pujada cimentada
hi ha una entrada on vam aparcar el cotxe i vam continuar a peu.
El
matí era fresc malgrat havia sortit el sol i una cosa que feia pena era
observar com la sequera ha malmès el bosc. La terra, el fenàs i els matolls
demostraven clarament que aquest any l’inicií de la tardor no està acompanyada
per la pluja.
Un
camí planer i en línia recta, no gaire fressat però si ben marcat ens va
indicar com arribar al castell. Entremig del bosc els arbres i els boixos ens amagaven
la seva presència. L’últim tros és el
més difícil perquè hi ha que pujar una trencada rampa pedregosa i sobtada. I
vam ser dalt del turó.
Primer
els restes, minsos restes de l’església del castell i immediatament la torre
sense sostre i un esvoranc on havia la porta. La panoràmica des del cap rocós
de la serra de Blancafort ( 1176 m) és espectacular i domina el pantà de la
Baells i la vall del Llobregat. Per l’altre el cim d’Estela i el Roc d’Auró.
La
primera referència data de 10 de febrer de l’any 1166 quan el rei Alfons “el
Cast” rei de Catalunya- Aragó el cedí a Pere de Berga amb l’obligació
d’ésser-li fidel.
L’any
1309 Sibil·la de Pallars, Casada en Hug
de Mataplana permuta la seva possessió amb el rei Jaume II.
L’any
1358 n’era propietari “Berengarius d’Olm, o d’Oms.
L’any 1365, la Reina Elionor com a procurador del seu marit vengué el castell i tota la seva jurisdicció a Pere Fresch per 4.000 sous.
L’any
1463 en la Guerra de la Generalitat el rei Joan II el va ocupar i Guillem de
Vilacetrú, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà, el manar amb el càrrec de capità.
Al
segle XVII pertanyia al rei.
El
castell va ser bastit arran del cingle orientat a migjorn. La forma del castell
és trapezoïdal i les senyals de bigues indiquen havia 4 pisos d’alçada. Les
pedres de la llinda, arcs i muntants van ésser arrancades Té quatre espitlleres
visibles des de fora a la paret NE i dues més una en la mateixa paret i l’altre
en la SE hi ha dues espitlleres més.
A
uns 16 m. hi ha l’església de Sant Miquel. Només les restes, un parell de
filades de carreus de l’absis i una paret del costat septentrional.
Una de les causes que van motivar la construcció del castell fou l’enemistat entre els Berga, amb casa forta a Berga, i els vescomtes del Berguedà que posseïen els propers castells de Madrona i Espinalbet.
Abans
odis i necessitats de guerra, ara unes orgulloses i abandonades runes.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada