A la dreta del Bastareny , en
el bell mig de la vall, encimbellada dalt d’un cim, hi ha l'església de Sant
Martí del Puig de la Baga, presidint amb majestat l’amplia vall protegida per
les serralades del Cadí i de Gisclareny. Sant Martí del Puig de la Baga
pertanyé a l’antic comtat de Cerdanya a la històrica vall de Brocà.
Hi ha constància de la seva
existència des del segle X, en que s’esmenta Sant Martí del Puig de la Baga en
la documentació de Sant Llorenç prop Bagà, el gran monestir de la vall de
Bastareny,. L’any 961 el prevere Bell i altres marmessors del difunt Ava li donaren
diferents possessions a la vall de Brocà, Vilalta, Merola, Rus, Pardinella i Puig, concretament cases, terres i horts.
L’església documentada des del
segle XIII tenia la condició de parroquial i com a tal tenia el cementiri al
seu costat.
L’any 1255 n’era capellà Joan
Pruners, el qual d’acord amb Guillem, prior de Sant Jaume de Frontanyà, a fi de
poder resoldre alguns problemes que sobre l’església tenia amb un prevere
anomenat Balaguer, prometé donar a aquest, cada any, com a benefici, dos
sexters de blat de primera qualitat i mesurats amb la mesura oficial de Berga.
Balaguer, per la seva part, es comprometia a prestar un bon servei a l’església
de Sant Martí del Puig.
L’any 1288 el capellà del Puig,
Berenguer Gaamir i un clergue de Gavarrós, De nom A de Sarroca tingueren un
plet sobre el beneficis a obtenir de l’església del Puig.
L’any 1289 el prior de Sant
Jaume de Frontanyà que era el degà del Berguedà pel bisbe d’Urgell, havent comprovat
que Berenguer Gaamir, vivia en concubinatge, li posà la pena de seixanta sous,
que havia estat imposada al concubinaris en el sínode general. Més tard, a
causa de la seva pobresa, li fou llevada aquesta pena.
La visita al deganat de Berga
l’any 1312 confirmà el caràcter parroquial de l’església. Al llarg dels segles
XIII i XIV l’església del Puig rebé nombroses deixes per part dels senyors de
Pinós, concretament Galceran IV, i els seus feudataris de Murturols.
L’any 1368 apareix ja esmentada
com sufragània de la parroquial de Gisclareny i al segle XVIII ho era, juntament
amb Sant Andreu de Gréixer, de Sant Miquel de Turbians. Avui resta sense culte.
L’edifici és format per una
nau datada possiblement al segle XI, no gaire gran, coberta amb volta de canó i
coronada per un absis semicircular a llevant
a la paret del qual s’obre una finestra de doble esqueixada, coberta amb
un arc adovellat de mig punt.
L’absis força ben fet, a base
de blocs de pedra força regulars disposats en filades regulars i a trencajunts.
No té ornamentació però és coronat per una senzilla cornisa de pedra tosca.
És destacables a migjorn la
porta adovellada amb pedra tosca formant l’arc de mig punt.
A ponent s’aixeca el campanar
d’espadanya de dos ulls i que agafa tota l’amplada de la nau.
A tramuntana i migjorn fórem
construïdes dues capelles el segle XVIII. La volta conserva el guix amb pintura
de color blau. Una antiga tradició deia que el color blau allunyava els mals
esperits.
En el seu interior es conserva encara la pila
baptismal de vuit cares.
Rere l’absis trobem una gran
pedra amb un orifici antropomòrfic que a la nostra visita era una de les
conegudes com pedra de la petjada de la Verge. Altres diuen que pot haver
acollit algun enterrament.
A la porta d’entrada hi ha unes quantes mates d’aranyons.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada