En
una dels nostres camins pel proper país en passar per la població de Formiguera
ens va cridar l’atenció la seva església per la seva imponent façana i per una
cosa estranya a la major part de les esglésies franceses, la seva porta era
oberta.
El
poble de Formiguera (1504 m. d’alt.) és citat per primera vegada l’a. 873 en
l’acta de consagració de la seva església. Per l’altra banda és el primer text
en què apareix Guifré el Pelós, aleshores comte d’Urgell i de Cerdanya en
companyia del seu germà Miró I el Vell, de Conflent i possiblement el Capcir.
Es
tracta d’un dels temples més antics de la zona ja què va ser consagrat pel
Sigebod, arquebisbe de Narbona. I va ser aixecat per ordre dels citats Guifré
el Pelós, el seu germà Miró, a més d’Oliba II i Acfred I de Carcassona- Rases,
que el va posar sota la tutela de Sant Jaume de Jocó. A Santa Maria s’hi
establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia amb jurisdicció sobre
tot el Capcir.
L’any 1019 amb motiu de les obres d’ampliació del temple l’arquebisbe de Narbona, Guifré de Cerdanya (fill de Guifré II) va tornar a consagrar-lo. Malgrat no va enderrocar-se el primer edifici romànic les obres van ser tant importants que va ser necessària consagrar-lo de nou. Fou reformat de nou en el s. XII i durant el s. XII va fortificar-se sobrealçant l’absis.
Novament el segle XVIII es fan unes importants reformes aixecant-se el campanar d’espadanya en la façana oest i dues capelles laterals properes a l’entrada. Les altres dues capelles i la sagristia van ser construïdes en la segona meitat del s. XIX o en les primeries del s. XX.
L’edifici
és d’una sola nau, coberta de volta de canó de perfil apuntat. Està capçada a
llevant per un absis semicircular cobert en quart d’esfera, precedir del
presbiteri.
La part més antiga es troba a la capçalera, La part baixa de l’absis és encara preromànic del segle IX construït a base de carreus poc escairats i distribuïts en fileres irregulars.
La
porta d’accés és formada per tres arcs de mig punt en gradació i envolten el
timpà i la llinda llisos. Al seu damunt hi ha una gran finestra de mig punt
resseguida per un fris de dents de serra.
A
l’interior molt ben cuidat i de certa importància com correspon a l’església
capital del Capcir. Per cert es conserva la talla de Crist Crucificat del segle
XII. És una figura que també ha sofert diferents modificacions al llarg dels
anys perquè sembla ser que
originàriament formava part d’un grup del Davallament. Altres elements a
destacar són una Marededéu del segle XV, una creu processional del 1710 i
diversos retaules barrocs ( del Roser, 1707; Sant Antoni, 1727; i de la Mare de
Déu dels Dolors, dels segles XVII-XVIII)
Va
ser declarada Monument Històric de França l’any 1992.
Malgrat
la visita ens va agradar força no voldria oblidar un forn pastisseria enfront
mateix que ens va fer gaudir de gormanderies terrenes.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada