Anàvem
a donar una volta per distreure’ns una mica i no emperesir-nos davant el
televisor. Vam baixar fins a Casserres, bonica població del Berguedà i
travessant-la vam agafar el trencall que
du fins a Sant Joan de Montdarn i Viver.
En
trobar la pista asfaltada amb un cartell que diu Fonollet vam seguir aquesta indicació.
D’aquesta mateixa entrada surt una pista de terra que porta a l’alzina, declarada
arbre monumental, dels Colls.
Seguim
la pista asfaltada i fem una ullada a la nostra vella coneguda l’alzina,
continuem fins trobar-nos en la església de Sant Serni de Fonollet. El lloc em
va impressionar per la seva bellesa, potser més val dir per la sensació que em
va transmetre personalment.
Veure
tota la contrada des d’enmig de la vall. Mirar a l’entorn i veure camps llaurats,
l’ocre de la terra, el verd dels prats i dels arbres, majoritàriament alzines,
per tant no hi havia el canvi cromàtic tradicional de la tardor. Les muntanyes
de cim nevat en la llunyania, clares i precises, en un dia solejat i fresc. I
principalment el silenci que omplia els voltants i em deixava un sentiment de
solitud intima.
La
M. Rosa va començar a fotografiar diferents punts dels entorns. Jo palplantat,
trepitjant l’herbei humit per la rosada que el sembrava de gotes d’aigua com
una diadema trencada estellant en mil punts brillants al sol.
A la dreta el petit cementiri protegit per una paret de pedra seca. Els nínxols pintats de blanc i lliurats al vent i al sol davant de la mateixa porta de l’església.
L’església
de Sant Sadurní (Sant Serni) de Fonollet ha estat sempre sufragània de
l’església parroquial de Sant Martí de Puig reig; situada dins el terme del
castell de Puig reig i depenent de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat
d’Urgell.
L’any
983, en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà,
el lloc de Fonollet apareix com un lloc del comtat de Berga on el monestir
tenia cases, terres i vinyes.
Des
del s. X és documentat Fonollet com un
punt habitat del terme del Castell de Puig-reig. Va estar un centre
important de les possessions de la família vescomtal del Berguedà en els segles
XI i XII. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de
Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més
importants. Finalment el fill del vescomte, en Guillem el trobador, ho donà
l’a. 1187 a l’Orde del Temple amb tot el terme del Castell de Puig-Reig.
L’any
1278, el bisbe d’Urgell i tot el capítol dels canonges de la Seu confirmaven al
templers i a la comanda de Puig reig la possessió de l’església de Sant Martí
amb les seves esglésies sufragànies. Unida a Sant Martí de Puig reig,
l’església de Sant Serni de Fonollet passa a formar part dels dominis
hospitalers, orde militar que acumulà tot el patrimoni dels templers quan
aquest orde fou abolit l’any 1312.
La
present església correspon de finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que
possiblement hi havia una església anterior a aquesta fou edificada en aquest
lloc. L’edifici és de construcció romànica modificada en moltes ocasions i
adossada la casa de cal Fuster. Són tant agermanades l’una a l’altra que quasi
no saps qui protegeix a qui.
L’església és un senzill edifici d’una sola nau ,
coberta amb volta apuntada i rematada vers al costat de llevant per un absis
semicircular que queda amagat per la casa.
L’església
té el murs llisos i sense ornamentació. L’indret més visible i també el més
interessant és el mur de ponent, el qual s’obre la porta d’entrada, la qual es
corona amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Aquesta porta ha estat
ressaltada amb una arquivolta, feta amb dovelles petites i ben disposades l’arc
de la qual arrenca d’una imposta motllurada per banda.
Damunt la porta hi ha una bonica finestra de doble esqueixada, rematada també per una arquivolta, l’extradós de la qual és ressaltat amb un seguit de boles. Aquest mur ha estat rematat amb un campanar d’espadanya, robust, el qual posteriorment sofrí l’afegitó que el convertí en comunidor.
Procedent
d’aquest església es guarda des de l’any 1904 en el Museu Episcopal de Vic un
encenser del segle XIII. A l’interior hi ha un petit fragment d’un retaule
gòtic del segle XV dedicat a Sant Sadurní.
Al
costat de l’església hi ha una llosa que podria ser la part superior d’un altar
perquè porta rebaixat el lloc on posar l’ara consagrada.
L’església
de Sant Serni de Fonollet està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada