Seguint
el nostre periple andorrà aquest cop van pujar muntanya amunt fins arribar-nos
a l’església de Sant Miquel d’Engolasters. Situada en el planell del mateix nom,
aigües avall del llac d’origen glacial anomenat també d’Engolasters. Des
d’aquest punt a 1504 m. d’altitud es domina tot el vessant esquerra de la vall
del Valira i té una visió extraordinària de tota la vall d’Andorra.
És
una construcció d’origen preromànic aixecada en un moment indeterminat entre
els s. XI-XII i un clar exemple de la simplicitat del romànic andorrà. Està
declarada com Bé d’Interès Cultural.
La
nau és de planta rectangular amb l’absis semicircular situat a l’est. Les mides
de l’edifici són reduïdes. Està coberta amb un sostre cisellat de fusta i
damunt recoberta amb llicorella als dos vessants. Els blocs de pedra per
aixecar els murs són grossos i mig escantonats i formen parets que superen el
mig metre de gruix.
La
porta s’obre a migjorn de mides normals i proporcionada a les mides del temple.
Té els muntants fets amb pedra calcària, pedra que també ha estat utilitzada en
les dovelles que rematen la porta i descriuen un arc de mig punt.
L’absis
també de reduïdes mides és més baix que la nau. La coberta és de quart d’esfera
i exteriorment està decorat amb un fris de tretze arcuacions llombardes fetes
de pedra tosca i sense lesenes. També s’obren dues finestres petites de doble
esqueixada cobertes amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària. L’absis
també és recobert amb llicorella.
El
campanar és una torre de planta quadrada molt esvelta i molt gran respecte a la
resta de l’edifici. Fa 17,5 m. d’alçada i té tres pisos i en cada un d’ells una
finestra geminada en cada cara. Les finestres inferiors són coronades amb
arcuacions cegues. Les finestres superiors ho estan per una arcuació a mig
punt. Al darrer pis hi ha en dues façanes uns caps humans esculpits en pedra
tosca. La coberta enllosada té forma piramidal i és a quatre vessants.
El
porxo s’hi va afegir als s. XVII-XVIII i va ser reconstruït als anys 60 del s.
XX.
A
l’interior hi ha una reproducció de les pintures romàniques atribuïdes al Mestre
de Santa Coloma que decoraven el temple. A la part central s’emmarca la figura
del Crist en Majestat vestit amb un roba molt cenyida. A la dreta l’Arcàngel
Sant Miquel amb la figura del drac com representació del diable (molt malmesa)
abatuda als peus de l’Arcàngel. També està representada l’àguila, símbol de
Joan Evangelista. Sota aquesta composició són representats set apòstols entre
els qual s’identifica Sant Pere per les claus que sosté i Sant Pau per la seva
calbesa. Les pintures originals es troben actualment al MNAC.
I
un xic més amunt s’inicia uns del camins per admirar la vall del riu Madriu
declarat com Patrimoni Mundial de l’UNESCO l’a. 2004 com a paisatge cultural,
categoria a la qual només pertanyen 64 espais naturals de tot el món. Un tresor
que s’ha forjat en el temps gràcies a l’harmonia entre la naturalesa i l’home.
Hi ha tantes coses a
admirar en aquest petit estat del Pirineu i què a més té la nostra llengua com
idioma oficial.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
m. M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada