En la nostra visita a Sant
Andreu del Castell d’Oliana va cridar-nos l’atenció l’església, que situada dalt
d’un esperó rocós, a l’altre cantó del congost s’alçava orgullosa i desafiant
mirant al profund penya-segat per on passa el riu Segre. Rere seu com si fos un
mant protector s’aixeca l’altiva muntanya.
Abans d’arribar a Peramola,
venint des del pantà d’Oliana, hi ha una pista ben indicada i inicialment
asfaltada fins l’hotel i després de terra que hi condueix. El darrer tros vam
fer una parada pel que el camí segueix les raconades de la muntanya i
s’estreny, però després d’observar el camí vam continuar en el vehicle. S’hi pot
arribar en cotxe perfectament i segons ens van dir hi ha força gent que va els
fins de setmana atrets pel paisatge i també per les escalades a les roques de
l’entorn.
Més no era els nostre dia de
sort per visitar de prop l’església de la Mare de Déu per estar-se fent obres i
ens van recomanar ni anar-hi. Pel aplec o després, si podem, hi tornarem per
veure l’església i el castell.
L’any 1575, en el llibre de
visites consta com l’edifici Santa Maria de Castellvedre presentava problemes a
les teulades i en la visita de 1758 es diu que les cases que depenien d’aquesta
església parroquial n’eren situades lluny. L’any 1904 perdé la categoria de
parroquial i es constituí en santuari annex a la parroquial de Sant Miquel
Arcàngel de Peramola.
L'estructura de l'església
posa de manifest l'estreta relació d'aquesta amb els edificis del voltant,
alguns dels quals han desaparegut i s'adapta a l'orografia rocallosa del
terreny. Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de
perfil apuntat, reforçada per arcs torals. Es capçada per un absis semicircular,
més estret que la nau que connecta amb aquesta mitjançant un arc apuntat.
L'absis té dues finestres de dobles esqueixada.
La porta principal, situada a
la façana sud, és formada per un senzill arc adovellat, sobre el qual hi ha
dues carteles que podrien pertànyer a un porxo inexistent. Hi ha dues portes
més, totes dues a la façana de ponent.
El campanar és una torre de
planta quadrada, situat damunt la roca, amb dos pisos que tenen finestres
geminades.
L'aparell és de petits carreus
de mides irregulars disposats en filades no massa regulars. Les cantonades del
campanar són formades per carreus més grans.
L'església de Castell-llebre
presenta dues etapes constructives ben clares. La primera correspon a finals
del segle XI o inicis del segle XII. D'aquest moment es conserva el mur de
ponent, el campanar, una part de mur sud i l'absis. La resta es pot situar a
partir del segle XIII.
Santa Maria de Castell-llebre,
imatge trobada pel baró de Peramola mentre caçava, segons diu la tradició ´es
convertí amb un gran focus de devoció mariana.
Es celebra l’aplec el tercer
diumenge després de la Pasqua.
Santa Maria de Castell-llebre
és catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada