dijous, 25 d’abril del 2013

SANTA CECÍLIA DE GRANERA. MOIANÈS.

TERRES MOIANESES.
Vam baixar de les nostre terres del Prepirineu fins el Moianès arrel d’una excursió publicada en el butlletí de l’UEC i firmada per Francesc Brugalada. 


En el lloc de principi de la sortida rebérem l’agradable visió de l’església de Santa Cecília que actualment és la capella del cementiri del poble de Granera, a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès Oriental. 

La possessió del lloc consta ja des del 971 com un alou donat a Santa Cecília de Montserrat. L’església però no consta abans del 1065. El 1187 és documentat un cavaller anomenat Arnau de Santa Cecília de Granera. L’església tenia ja en aquella època cementiri propi així com una casa, actualment desapareguda, anomenada la Caseta de santa Cecília. 

Al 1924 la capella sofrí diversos enrunaments i l’any 1950 va ser reconstruïda la nau, es feu una coberta nova i va consolidar-se refent-se al mateix temps el murs de migdia i ponent. La part conservada es veu perfectament l’aparell romànic i l’absis decorat amb arcuacions cegues pròpiament llombardes amb sis lesenes, ràfec i sòcol. L’aparell és de pedra petita rejuntada amb fragments petits de pedra.  

Un quadre pintat al 1703 amagava rere seu unes pintures romàniques tardanes. Al traslladar-se el quadre a la parroquial de Sant Martí, es descobriren les pintures murals.  

Les pintures murals força malmeses però visibles, mostren un Crist en majestat dins una màndorla sostinguda per quatre àngels. El temps que aquestes pintures van estar a la intempèrie malmeteren formes i colors, actualment només parcialment visibles. Sembla ser que poden ser dades del segle XI i del XII. 

L’església de Santa Cecília de Granera està inclosa en la llista de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Hi consta com obra romànica del segle XI. 

La pau del lloc, un aire fresc però no gelat i l’exuberància boscosa dels entorns van fer encara més entranyable la visió de la petita capella. 

Quants llocs per conèixer amaga la nostra terra quan t'allunyés un xic dels voltants habituals.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada