Aquest cop ens aproparem a Sant Julià de Cerdanyola
per visitar l’església de Sant Julià que dona nom al poble i és situada enmig
del poble. Al voltant del temple, s'ha format una plaça de forma molt
irregular, aplegant un seguit de cases rurals típiques d'aquesta zona de
muntanya.
L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les
moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
L'església fou consagrada l'any 1105 pel Bisbe Ot de
la Seu d'Urgell. Víctima de les rivalitats entre els homes de la Baronia de
Pinós, hagueren de pagar mil sous al rector de Sant Julià pels danys causats al
cremar l'església i destruir els seus bens.
El temple fou transformat radicalment el segle XVIII
que l’ha transformat en un edifici de transició entre el barroc i el
neoclassicisme. Aquell mateix segle el batlle de Sant Julià de Cerdanyola exigí
al monestir de Sant Llorenç un sacerdot resident que tingués cura de les seves
ànimes. Pertany al bisbat de Solsona i en
la remodelació del bisbat, feta pel bisbe Riu de l’any 1897, es convertí en
parròquia pròpia.
L'església és un edifici d'una nau rectangular,
coberta a doble vessant i amb elegant i massís campanar de planta gairebé
quadrat, rematat per uns elements decoratius amb volutes i dividit en registres
per unes cornises. Tota l'església, traspua una gran rusticitat, sobretot pel
fet de que, a l'exterior, té tota la pedra vista.
Escoltar el so de les campanes ens alegra el matí. El
poble actualment és un lloc d’estiueig i turisme, s’han construït noves cases i
xalets però conservant el tarannà típic de la terra.
El municipi és poc extens (12 km q.). Principalment,
abans del tancament de les mines als a. 90, els seus habitants vivien de la
mineria. L’agricultura és poc important a causa de l’accidentalitat del
territori i la ramaderia tampoc és gaire important.
Els habitants, segons dades 2009, són 273 persones.
Però conserven una festa ancestral la Fia Faia que també es celebra a Bagà. El
24 de desembre a les 6 de la tarda es reuneixen, nens, joves i grans a la plaça
de l’església amb torxes (faies), fan una rotllana, salten i les cremen fins a
la consumició total mentre canten repetidament: “Fia Faia, Nostre Senyor ha
nascut a la palla”
La importància d’aquesta tradició secular ha comportat
la seva inclusió com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada