Anàvem
aquest cop en direcció els Rasos per fotografiar aquesta petita ermita. Quan
pugues per la carretera després de passar el Pas de Lladres l’església de Sant Llorenç dels Porxos crida
l’atenció per la seva situació dalt d’un cingle. Poc després del Pas de Lladres
a mà esquerra hi ha una pista que ens condueix fins al mas dels Porxos i
aleshores seguint una variant del camí, que ens portaria muntanya avall fins a
Castellar del Riu, s’arriba a l’església.
Si ja des de la carretera ens havia cridat l’atenció, quan arribés prop et donés compte que no només hi ha el penya-segat a la part posterior de l’edifici sinó que tret del camí per arribar-hi els voltants són un espadat dissimulat pels matolls i arbres de l’entorn.
El
marc paisatgístic és incomparable construïda a les primeres elevacions de la
serra dels Lladres domina una parts dels Rasos, el pla de Campllong i les
bagues de Terça.
Actualment les notícies històriques referents a l’església són desconegudes. La petita església no degué ser mai parròquia car no s’esmenta com a tal en la visita del 1312 al deganat de Berga.
L’església
de Sant Llorenç dels Porxos, dins l’antic comtat de Cerdanya és una capella
d’una sola nau molt allargada i sense absis.
La
nau presenta dues parts ben diferenciades, una, la més propera al presbiteri i
alhora la més gran és coberta amb una volta de canó que tendeix a tancar-se en
arc de ferradura segurament és el tram que correspon a l’època romànica. La
resta de la nau separada per un arc apuntat que reforça la volta i que inicia
un nou espai que pot correspondre a una ampliació del segle XV. Aquest nou
espai fins a la porta és més ample i és
cobert amb volta de canó apuntada i rebaixada.
La nau està orientada a ponent, amb una porta d’arc de mig punt, sense cap tipus d’ornamentació i amb grans dovelles. Sobre la porta s’alça un campanar de cadireta d’una sola obertura bastant gran i sense campana.
L’interior
és il·luminat per una sola finestra de doble esqueixada, oberta al mur de
migdia prop del presbiteri.
Sola,
d’esquena a l’abisme els seus murs resisteixen immutables el pas dels segles i dels vents.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada